El que s’exposa a continuació és una versió d’un dels “Powers Points” que vam fer servir a la Xerrada de sobre lectura i escriptura que vam fer el passat 13 de març del 2012 les mestres a les famílies de l’escola.
L’objectiu d’aquesta xerrada era fer més accessibles els nostres fonaments i la nostra metodologia així com la concreció en el dia a dia. Aquest article és una resposta a aquesta última qüestió: com s’articula la teoria en la pràctica quotidiana?
Al llarg del dia hi ha moltes oportunitats com podreu veure als següents exemples i són moments fruit de la provocació dels adults com dels problemes i necessitats que els infants es van trobant. Això vol dir que la nostra perspectiva sempre busca entendre la llengua escrita com una eina que ens permet funcionar dins d’un context i cultura determinada i que és funcional com a forma de relació, comunicació i gestió de situacions.
1. L’arribada
L’arribada a l’escola és un moment amb molta càrrega d’emoció. Ens retrobem i ens situem a l’espai. L’acte de col·locar el nom, per exemple, està lligat a la identitat i al vincle amb els altres.
Imatge 1: un moment d’autonomia. Una nena arriba i col·loca el seu nom on indica que ja ha arribat a l’escola.
- Amb l’ajuda de la família, troben el seu nom i juguen, en moltes ocasions, a llegir el dels altres companys i companyes.
- També juguen entre ells, familiaritzant-se amb els noms o preguntant als adults: “Quin és el nom de la meva amiga?”
2. L’assemblea del matí
A l’assemblea del matí passen moltes coses. És un moment de grup on, a poc a poc, anem construint significats conjunts. El llenguatge oral i l’escrit es vinculen i serveixen per a deixar constància dels nostres acords, de les nostres normes i, fins i tot, de la nostra història.
Imatge 3: un moment d’assemblea on entreguem un regal a la Cristina Pujol que ens ha acompanyat durant el seu període de mestra en pràctiques.L’assemblea és un moment social on es construeix una cultura pròpia com a grup i on el llenguatge oral i l’escrit juguen el paper de mediadors.
2.1. El Calendari
Cada dia anem marcant els dies que passen i també anotem aquelles coses importants pel grup: qui reparteix l’esmorzar, els aniversaris o, per exemple, quan comença la primavera. D’aquesta manera es familiaritzen amb un instrument cultural i social i amb un ús determinat del llenguatge.
Imatge 4: una nena sosté orgullosa el calendari de l’ambient quan descobreix, llegint el seu nom i el d’una amiga,que tot just avui són les encarregades de repartir l’esmorzar.
2.2. Escriptura col·lectiva de cartells
- Com a grup desitgem comunicar coses per escrit. Escrivim missatges conjuntament. Decidim què hi volem posar i com ho volem posar. I, finalment, “signem” el nostre missatge amb un símbol personal i amb el nostre propi nom.
- Els infants, recordant el missatge que ells mateixos han elaborat, juguen a deduir la correspondència entre allò que han dit i allò que està escrit.
Imatge 5: després d’escriure el missatge col·lectivament, amb la col·laboració de l’adult, un grup de nens i nenes fan uns símbols i posen el seu nom. El missatge es penjarà a la porta de l’ambient formant par d’un joc que s’ha establert entre els infants, l’educadora i les famílies.
Imatge 6: una mostra dels símbols i dels noms amb els que signen tot identificant-se de forma personal amb el missatge de grup.
Imatge 7: una nena recorre les paraules escrites recordant el missatge que s’havia pactat tot establint relacions entre el llenguatge oral i l’escrit.
2.3. Repartim l’esmorzar
- Quan repartim les carmanyoles amb l’esmorzar de cadascú, llegim de manera conjunta i global els noms dels companys i de les companyes.
- Cadascú fa servir la seva estratègia. Hi ha qui recorda com és la carmanyola de cada company o companya o hi ha qui reconeix el nom del seu amic fàcilment i busca similituds amb el dels altres. Tothom es llança a fer hipòtesis.
Imatge 8: un moment de repartir l’esmorzar.
3. Moments de circulació lliure
L’espontaneïtat dels infants fa emergir el desig natural d’incorporar-se al seu context social i cultural i de fer servir els seus instruments i les seves eines: el llenguatge escrit n’és una d’elles i la treballen quan sorgeix l’emoció i la necessitat personal.
3.1. Propostes i provocacions
Les propostes o provocacions són activitats obertes que plantegem als infants durant els períodes de circulació lliure i que sorgeixen arran de les observacions que fem les mestres i que ens serveixen per detectar les necessitats i els desitjos dels nens i de les nenes.
Imatge 9: unes paraules de diari retallades i presentades acompanyades de pega, tisores i uns tampons amb lletres.
Imatge 10: sense mediació de l’adult, unes nenes s’apropen a la provocació i comencen a parlar al voltant de les paraules que estan veient i tocant tot establint hipòtesis en relació a la mesura.
Imatge 11: fent servir el material proposat, comencen a enganxar paraules i a retallar-les. Escriuen missatges i li demanen a l’adult que els hi llegeixi: els missatges són incomprensibles i els infants acostumen a trencar a riure. El llenguatge escrit també pot ser vehicle de l’humor. Podeu veure una proposta similar clicant aquí.
3.2. Propostes que sorgeixen dels infants
- Els infants, de manera espontània, es plantegen reptes que, amb el suport de l’adult o d’un company o companya, intenten superar.
- Els adults l’acompanyem en el seu camí, obrint portes i fent petits suggeriments.
- Apareixen moments de frustració, però també altres moments de gran satisfacció.
Imatge 12: una nena vol fer arribar un missatge a la seva família. Vol fer servir la llibreta de comunicacions que les educadores i les famílies utilitzem per a comunicar-nos entre nosaltres. Li ha demanat a l’adult que l’ajudi a escriure’l i ara li demana a un altre adult que comprovi que el missatge està escrit com ella desitjava. Té el llapis a la mà preparat per signar.
Imatge 13: un moment similar a l’anterior.
3.3. Diàleg amb els elements escrits
- L’escola i els ambients contenen molts objectes plens de lletres com, per exemple, els diaris i els contes. Els infants, amb el suport de la imatge i les claus de lectura, van elaborant hipòtesis sobre el que posa en els textos.
- Moltes vegades també demanen a l’adult que els llegeixi allò que està escrit.
Imatge 14: dues nenes llegeixen el diari de l’escola. Aquest element actua com a memòria i els infants s’identifiquen amb ell i el fan servir com a suport per a la narració de la seva història.
4. Tancament del matí
El tancament del matí és un moment de retorn a la calma i de recolliment. En aquests moments, els adults podem proposar alguna activitat o ells mateixos estableixen jocs espontanis.
4.1. Lectura de contes
- Durant el tancament, aprofitem per llegir algun conte. Els infants acostumen a demanar els mateixos contes i n’hi ha que ja se’ls saben de memòria. Quan això es produeix, aquests infants intenten relacionar el que recorden amb el que està escrit.
- Els llibres que només contenen imatges també els ajuden a activar processos de lectura.
Imatge 15: un estona de lectura.
4.2. Jocs espontanis
Imatge 16 i 17: el trimestre passat fèiem servir els pals per a jugar a fer ritmes i així descarregar la tensió del procés d’adaptació. Un dia alguns infants van decidir, de forma espontània, fer-ne un altre us. Podeu veure coses similars clicant aquí.
5. La tarda
A la tarda passen moltes coses similars al matí, però també té les seves característiques pròpies i úniques que obren oportunitats per a treballar els processos de lectura i escriptura.
5.1. L’organització dels tallers
Als infants els agrada anticipar allò que passarà. Moltes vegades demanen als adults que els hi diguin quin taller els hi toca. Ells coneixen aquesta graella i, tot i que els hi resulta difícil de comprendre, acostumen a intuir la relació d’elements existents.
Imatge 18: una de les graelles que fem servir per organitzar els grups de tallers.
5.2. Transcripció de converses
El grup reduït permet dur a terme converses que es poden transcriure en el moment. Els infants veuen la relació entre el llenguatge oral i l’escrit.
Imatge 19: s’aprecia molt subtilment, però aquest infant està comprovant a la llibreta de l’educadora que el missatge escrit per ella es correspongui amb el que ell mateix ha dit. Ell considera que, com ha parlat molt, el missatge ha de ser molt llarg. Els infants es fan conscients de la relació entre el llenguatge escrit i el llenguatge oral i de la necessitat d’establir uns codis. Podeu veure alguna de les converses transcrites clicant aquí.
5.3. Lectura d’imatges
La proposta de “Petit Cinema” permet desenvolupar processos de codificació i descodificació. El vincle amb els símbols visuals facilita aquesta activació. També entren en joc elements narratius comuns a d’altres elements escrits com, per exemple, els contes.
Imatge 20: un dels films treballats al projecte, “Le voyage dans la lune” de Georges Mélies, que està carregat d’elements simbòlics i narratius. Podeu veure el nostre plantejament del projecte “Petit cinema” clicant aquí.
6. Conclusions
- Naturalitat: l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura està integrat a la quotidianitat de la vida escolar. Les troballes amb elements escrits i les pròpies situacions que sorgeixen creen la necessitat de trobar codis escrits que plasmin allò que passa o reguli allò que passarà.
- Emoció i desig: la pròpia naturalitat permet que sorgeixi, espontàniament, el desig i l’emoció d’aprendre i familiaritzar-se amb el món de les paraules.
- Perspectiva comunicativa, funcional, significativa, cultural i social: la lectura i l’escriptura és una eina que s’inscriu dins d’un marc social i cultural determinat i compleix una funció comunicativa que pren formes, formats i suports diferents. És important mantenir aquesta perspectiva per a desenvolupar processos d’aprenentatge que fomentin la comprensió lectora.
7. Una frase i una imatge per reflexionar
En educació, més important que guanyar
temps és, perdre’l.”Jean-Jacques Rousseau
Imatge 21: en una imatge anterior (imatge 13) vèiem una nena totalment abocada en la tasca d’escriure un missatge a la seva família. La present imatge es correspon amb un moment posterior quan la nena va marxar i va deixar al seu ninot finalitzant la tasca. Per a nosaltres és tant important escoltar el desig dels infants com permetre que ells mateixos marquin el seu propi ritme d’aprenentatge.
Deixeu un comentari