Si nadie, nunca, nos hubiera tocado, seríamos paralíticos.
Si nadie, nunca, nos hubiera hablado, seríamos mudos.
Si nadie, nunca, nos hubiera sonreído, – y mirado – seríamos ciegos.
Si nadie, nunca, nos hubiera amado, no seríamos “NADIE”.
(Poema, del Llibre “Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz” Bernard Aucouturier)
Un, dos, tres o One, two, three!!!!!!!
Destrucció – construcció; reafirmació de l’infant i exploració cap al món que l’envolta.
Moments de plaer i comunicació a través del cos.
Descoberta a través del cos. Salts, trapezi, escalar, gronxar-se, plaer, amagatalls, teles-disfresses, atrapar…
El desplaçament lent, simulació del retorn al ventre de la mare.
Apareix el llop…l’emoció s’expandeix..creix…
Moment de tancament i cohesió…
Tot cantant la cançó del “Lobo sinvergüenza”.
Tornada a l’ambient i espai de representació de les vivències, emocions, sensacions…
¡Que buenas fotos! Consiguen comunicar toda energía y la diversión que había por allí.
Moltes gràcies, Paula! Quines ganes de tornar a ser nens!!!
Gracies per compartir els moments importants i les vivencies dels nostres fills, per deixar-los ser qui son i tal com son.
Necesitem un espai aixi pels adults!!!! 🙂
Cada dia que passa, penso que es de vital importància poder gaudir d’aquests moments!!
Moltes gràcies per fer-ho possible!