Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants.

ets a::/Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants.

Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants.

L’escola Congrés-Indians és una escola novella. Des de fa només tres cursos que vam ser creats i des de fa tres cursos ens acull un barri que encara no hem descobert a fons. Tanmateix, des dels inicis de la nostra creació, vam començar a formar part del projecte “Petit Cinema en curs” que, promogut per l’associació “A bao A Qu”, aproxima als infants els audiovisuals com un mitjà per a descobrir les meravelles amagades al seu entorn immediat.

Per aquesta raó, aquest curs ens vam animar (perquè encara no ho havíem fet) a sortir amb grups petits de P4 i P5 acompanyats per alguna família de l’escola a descobrir les meravelles amagades als edificis i espais arquitectònics del barri fent servir la càmera de fotos com instrument per plasmar la nostra ruta. La passió dels infants per les construccions i per la creació d’espais és ben coneguda al nostre centre i vam creure molt convenient començar a relacionar, sense gaires paraules, allò que feien amb allò que els envolta i que és propi del seu context més proper.


L’emoció per una cosa tan i tan senzilla com aquesta era quelcom inesperat per a tots nosaltres i, en cap moment, ens ho hauríem imaginat. No obstant, els infants gairebé no es podien contenir i, a cada pas, descobrien petits detalls, agafaven la càmera i captaven un element que havia passat per a nosaltres, com adults, completament desapercebut. Alguns nens i nenes, quan passaven a prop de casa seva, cridaven amb emoció: És la meva casa!!! És la meva casa!!!. Com si fos la primera vegada que la veien. I així era ja que era la primera vegada que, acompanyats d’un grup tan gran, podien mostrar un dels espais més significatius per ells i elles: casa seva.

L’enrenou era tan gran que, més d’una vegada, ens havíem d’aturar i recordar quins eren els límits de la nostra sortida i quines coses havíem de respectar perquè podien ser perilloses. Però és que era tanta l’emoció

*

En algun cas alguns infants van voler fer-nos de guia perquè, segons ells,

Coneixem molt bé el camí i així no ens perdrem.


Era impressionant veure com la resta d’infants respectaven als guies que havien sorgit de forma espontània i voluntària i amb quina presència anaven pel carrer tots i totes atents a tot el que passava i a qualsevol imprevist. Estàvem vivint tota una prova de confiança i els nens i les nenes se sentien a l’alçada de les circumstàncies i així ho demostraven amb els seus gestos, la seva tensió corporal i la seva mirada.

*

Vam visitar amb diversos grups el canòdrom ja que és el nostre veí més immediat i té tants racons per descobrir que els infants no podien parar de fer servir la càmera.

El canòdrom des de lluny:

*

El canòdrom des de baix:

*

El canòdrom des de molt a prop:

*

Les entranyes del canòdrom:

 

*

I alguns elements que es troben pel camí…


Que impulsen la creativitat d’alguns infants.

*

També vam visitar els voltants d’una església que tenia un campanar que s’assemblava molt a les torres que els infants fan a l’espai de construccions d’alguns ambients de la nostra escola. I vam comptar quans pisos tenia!!! Era molt alta i difícil de fotografiar sencera:

Cadascú proposava la seva idea.

Si gires la càmera igual hi cap tota la torre sencera


Potser si la fas des de lluny…

*

I si encara la fas des de més lluny?

*

Amb altres grups vam fer un passeig ben llarg i vam arribar fins a un carrer molt particular (carrer Malgrat) on hi ha encara uns edificis baixos amb jardins a l’entrada.  Les imatges que venen a continuació són una petita mostra del que van arribar a plasmar.

*

*

*

*

*

*

I és d’aquesta manera com els infants de la nostra escola van construint amb la seva mirada fresca i autèntica un calidoscopi fet de fragments del barri que ens envolta: dels seus carrers antics i nous, de les seves portes que s’obren i es tanquen, de les seves finestres que omplen de llum les cases, dels cables i de les reixes que ens uneixen i ens separen, de les torres altes i gegants, dels interiors d’un edifici fantasmal i d’una munió de detalls que només els ulls d’un infant amb la col·laboració estreta d’una càmera de fotos ens poden ajudar als altres a recuperar la capacitat  -potser perduda, potser oblidada- de meravellar-nos a cada instant.

 

Si voleu veure més imatges realitzades pels infants de la nostra escola us convidem a veure l’exposició que hi haurà al Casal Barri (carrer Manigua, 25-35) des del dia 4 de febrer al dia 1 de març.

Les imatges marcades (*) han estat realitzades pels infants de la nostra escola.

Article publicat també al bloc de “Petit cinema en curs”.

2 Comments

  1. Desiree 24 gener, 2013 en 11:23 - Respondre

    Que emocionant veure amb la mirada dels infants el nostre entorn. Unes fotos precioses!

  2. Sandra Benet (Vània) 24 gener, 2013 en 14:01 - Respondre

    Quines fotos més xules, són uns artistes.
    Recordo l’emoció del Vània explicant-me que havia fet una excursió molt xula, jo estava perduda, no sabia de quina excursió em parlava, fins que vaig caure que un dia havia omplert un paper donant permís per fer l sortida :P. S’ho va passar molt bé. De vegades no cal anar a l’altra punta de Barcelona, ells s’ho passen bé a tot arreu.

Deixeu un comentari