Som la Cristina i la Joana, alumnes de pràctiques de la UAB a l’escola i estem molt agraïdes a tot l’equip i a totes les persones que formen Congrés-Indians per fer possible una escola com aquesta.

Quan vam entrar a l’escola vam respirar un profund respecte cap els infants que vam trobar en les mirades, en l’escolta, en els cossos acollidors dels adults, en els somriures, en els espais i materials… un tot que crea un entorn on els nens i nenes són acompanyats des de la seva autenticitat.

Per les nostres pràctiques ens vam proposar ambientar un espai de l’escola per donar-li més possibilitats. Volíem que fos un lloc acollidor, bonic, fet per tots i totes i que estigués ple de sons. I parlant amb l’equip d’educadors i educadores ens va sorgir la idea de fer La cova dels sons al pati, una cova plena de mòbils sonors.

Gràcies a la col·laboració de les famílies vam reunir tot tipus de materials que poguessin sonar i formar part d’aquests mòbils.

I pels matins La casa azul es va convertir en l’ambient de creació dels mòbils, on també van venir els nens i nenes de P3 que van voler col·laborar.

Vam acompanyar amb alegria la concentració dels infants per fer les seves creacions sonores, on la mirada, el cos i el pensament es dirigeixen cap a la creació entre les mans.

Cal triar les peces que formaran una combinació única, unes creacions que parlen en molts llenguatges, ens sorprenen, nosaltres no ens les haguéssim imaginat així!

Es necessita precisió per enfilar el fil en el forat de la peça triada.

 

Hi ha moments per col·laborar i ajudar-se

Moments on sorgeixen descobertes compartides

I jocs simbòlics on els bastons es converteixen en famílies, o els taps són una sopa. I els materials donen vida a les imaginacions i inquietuds dels infants.

I reconeixem la satisfacció en les seves mirades en mostrar les seves creacions, cadascuna única i preciosa, com cada persona.

Cadascú aporta la seva expressió a una cova que serà feta per tots.

Alguns ja estan preparats per fer els nusos que necessiten. Alguns requereixen l’ajuda d’un adult per aconseguir el que es proposen.

 

Per les tardes tots els infants de P4 i P5 passen pel taller d’art a fer mòbils i cortines sonores per la cova. La Clara i la Susana ens acompanyen amb dedicació.

Però no ens podem oblidar dels infants de P3 que van poder experimentar amb els diferents materials i descobrir el so que desprenien, on la seva especial imaginació ens sorprenia dia rere dia.

La creativitat va regnar els últims dies de taller on els infants de joc simbòlic, d’art i de mediateca van poder fer d’artistes per tal de deixar la seva petjada en les parets de la cova dels sons.

Cada infant plasma el que sent.

Pinten amb les mans

Pinten els taps

Es pinten a ells

 

I així, gràcies a la seva creativitat i imaginació la cova dels sons s’ha anat convertint en un projecte de tots, on tots hem pogut aportar allò que hem volgut i que és propi.

 

Mentrestant anem preparant el lloc on construirem la cova, mesurem les columnes del pati, les teles que tenim, les cordes que posarem. De vegades ens sentim una mica perdudes entre tantes mesures, cordes tensades i forats a les columnes, sort que comptem amb l’ajuda de tot l’equip de l’escola, i de l’indispensable Manel!

 

I després d’unes bones estones preparant la cova, el dilluns 28 de gener està llesta per la inauguració! Quins nervis!

Presentem amb il·lusió la cova que tots hem construït. Una cova on tots els que han volgut han deixat la seva empremta, fent així una creació col·lectiva, on les produccions de cada persona conviuen al costat de les altres, mostrant que són úniques i alhora part del grup.

També ens aporten idees per millorar-la: podríem posar teles negres perquè fos més cova i hi hagués menys llum, podríem fer-la més gran, amb el sostre més baix…

Hi ha infants que entren a la cova i proven com sonen els mòbils que han fet, com sonen les cortines i juguen amb el seu balanceig , amb el so.

Aquesta cova acull també jocs d’amagar-se, de trobar-se i d’estar recollits.

Veiem que algunes peces cauen, algunes cortines s’emboliquen i ens adonem que no podem retenir el que hem fet per molt de temps, que les coses canvien i les podem gaudir mentre hi són i trobar altres maneres de gaudir-les quan es transformen.

Volem donar les gràcies a tot l’equip i a totes les famílies per fer possible una escola com aquesta, on els infants poden ser persones, que decideixen, pensen, senten, expressen, descobreixen, juguen… i són estimats sent ells mateixos.

Gràcies per l’amor que es respira a l’escola, un amor que se sent entre totes les persones, grans i petites i sentim com el motor de Congrés-Indians.

Gràcies perquè ens hem sentit acompanyades i acollides per tot l’equip i les famílies.

Gràcies Paula per haver-me acompanyat, per mostrar-te tal com ets i així donar-me l’oportunitat d’aprendre.

Gràcies Susana per la teva frescura, alegria, respecte i presència.

Gràcies per fer possible una escola de somni!

Cristina i Joana