¿Quién se atreve a decidir cuándo aprende más un niño: cuándo está sentado en la mesa como es debido y trabaja laboriosamente con material estructurado o cuándo se pasa toda una mañana sacándole partido a unas cajas viejas, utilizándolas para todos los fines imaginables ?”
“Educar para ser, vivencias de una escuela activa” Rebeca Wild.
Els materials no estructurats, tenen un factor sorpresa… Apareixen en un ambient de forma imprevista, tenen un aspecte canviant convidant a descobriments i possibilitats de jocs sempre nous…Fem un viatge en vaixell, vens?
“Ring!” comença el dia i cadascuna s’aixeca delllit.
Es reuneixen al voltant de la taula del menjador. Què hi haurà per esmorzar?
Les capses esdevenen unes lliteres que poden albergar somnis compartits.
Somnis que ens uneixen a l’altre amb un cordill, que ens apropen o ens allunyen tant com vulguem.
“La capsa té una història, era la capsa d’alguna cosa, contenia alguna cosa i aquesta funció ja s’ha acabat; ja no serveix i cal llençar-la. Per tornar a utilitzar-la cal oblidar aquesta història.” Francesco Tonucci
Així han arribat històries noves als nostres ambients exteriors.
La capsa es transforma, modificant l’estructura original. La capsa, el cofre d’un tresor, capses més petites que contenen coses encara més petites…
“La creativitat no és (no és només) l’expressió lliure, sinó que va unida a la reflexió sobre la realitat per tal d’arrencar de les rígides lleis de la física noves possibilitats d’invenció i expressió”.
“Jocs meravellosos”. Francesco Tonucci
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]
Preciós Paula!!!!
Fa dies que vaig darrera d’aquest llibre de la Rebeca Wild!
Molt bònic Paula!!
Dons si, aquests nens aprenen formes, volums, pesos, i moltes coses més, de forma divertida i autònoma.
Així que, visquen les capses! I visca als adults que permeten aquest joc!!
Que apassionant! la imaginació i creativitat dels infants és infinita.
Gràcies Paula