L’ésser humà no és la única espècie que juga. Hi ha molts cadells mamífers que també ho fan; juguen a caçar, a rivalitats, a mossegar… Aquestes conductes de “fer com si…” són innates i arriben per herència genètica. Aquests jocs es realitzen per a adaptar-se al medi com a adult de la seva espècie, és a dir, el joc serveix com a entrenament per a la vida d’adult.

1

El cadell humà juga per tal d’adaptar-se al medi, de la mateixa manera que els animals. La gran diferència és que, mentre que pels animals el context és natural i les conductes heretades són suficients; l’ésser humà també s’ha d’adaptar a un context social i cultural, per la qual cosa també ha d’aprendre unes normes i unes capacitats que no són innates. L’element diferenciat és que en el joc humà apareix la funció simbòlica.

2

3

El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la possibilitat de transcendir en l’aquí i en l’ara molt abans de què es pugui fer amb el llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i comprensiva.

4

 

5

 

6

El joc es podria dir que és un mecanisme de procés i d’aprenentatge bàsic de la infància que, a mesura que creixem, el perdem.

7

 

8

A partir d’aquesta reflexió se’ns planteja com a un repte imprescindible vetllar per aquest dret bàsic i autèntic dels infants. Els infants quan juguen no tenen, generalment, la intenció d’aprendre, som els adults els que hem de reflexionar sobre el nostre acompanyament en aquests moments tan especials, observar amb mirada atenta i respectuosa com l’infant s’endinsa en un viatge que l’acosta al sentir de la seva essència més autèntica.

9

10

Ens adonem de que una mirada diferent cap a lo que els nens i les nenes fan i a com ho fan, ens permet donar un sentit a les seves accions, ajustar la nostra intervenció i relacionar el joc amb l’aprenentatge, escollint amb molta cura els materials que els hi posem a l’abast així com vetllar per la calidesa i disposició dels espais que habiten.

11

 

12

Els nens i les nenes, juguen, s’expressen tal i com son, adquireixen determinades habilitats personals i desenvolupen la seva capacitat de relació amb els altres, donant sentit a allò que aprenen del seu entorn. El joc els hi produeix plaer i satisfacció i la seva finalitat es troba en sí mateix. S’impliquen de forma espontània en aquestes situacions, creant diverses accions sense la pressió per part de l’adult, experimentant amb les seves pròpies experiències i desenvolupant el seu procés d’autonomia.

13

Dintre de la infinitat de variables que conformen el joc, ens troben amb el joc simbòlic com una activitat natural que ocupa un lloc predominant en la vida dels nostres infants.  El joc simbòlic és el joc del “com si…” és on els infants superen capacitats cognitives perquè poden posar en joc la realitat i adquireixen altres rols.

14

15

Els nens i les nenes estan en constant activitat. Qualsevol estímul que es troben pot convertir-se en el pretext ideal per a la seva acció. Quan ens prenem els temps necessari per observar amb calma lo que fan, ens adonem de que es tracta d’una activitat plena de continguts. Poques vegades som nosaltres els que facilitem el guió, son ells els únics protagonistes d’iniciar un film meravellós que canvia a cada instant.

Dins l’ambient els infants ens ofereixen la possibilitat de ser  espectadors privilegiats; ens obren la seva ànima amb el seu joc espontani i natural, deixant sortir les seves pors més íntimes, els seus conflictes interns amb els que lluiten en el present, les seves alegries i descobriments, els seus somnis futurs,etc… ens  ofereixen l’oportunitat d’aprendre a mirar lo que s’amaga darrera d’infinitat de detalls, del seu món imaginari més profund i des de la senzillesa del  joc lliure.

16

 

17

En definitiva el joc simbòlic permet a l’infant obrir la porta a un moviment  que el porta a descobrir, experimentar i aprofundir amb el seu ésser més intern.

18