MONOGRÀFIC D’OCELLS

Les aus i els humans han mantingut una intensa relació al llarg de la història, tant a nivell econòmic, com religios, estètic i fins i tot com a símbols culturals i de pau.

El 5 i 6 d’octubre es va celebrar el dia mundial dels ocells, amb aquest motiu i gràcies a la informació que ens va proporcionar la Naiana, mare de l’Eric Lacorte de P4, vam iniciar un treball d’observació, escolta, cura i reconèixements d’ocells.

El taller de ciències de P5 s’ha convertit durant varies setmanes en un observatori d’aus, fixant una mica més la mirada en aquelles que ens són més familiars per ser ocells propis de la nostra zona.

Per poder observar els ocelles haviem de tenir-los a prop i quina millor manera que posant MENJADORS PER A OCELLS al jardinet.

Després de fer una barreja de menjar d’aus amb mel i aigua, havien de pensar a sobre de quin suport volien posar-ho i buscar la manera de col.locar això al jardinet. Una solució a aquest problema va ser la pinya, que gràcies a la seva forma escamosa va permetre als infants endinsar el menjar preparat per les seves escames.

Les pinyes van arribar tan alt i a llocs tan diferents com cada infant va voler i poder.

Cadascú va trobar les seves estrategies i va posar en marxa els seus recursos, dins de l’ampli ventall de posibilitats que ens ofereix l’espai del jardinet.

 – Potser si posem un menjador d’ocells prop de la finestra podrem veure des de l’ambient com s’acosten a menjar!!!

Els quatre grups anaven passant i dia rere dia el jardinet s’anava omplint de pinyes, fustes, pals, ampolles, … plenes de menjar. Aquesta presència d’objectes feia que quan els infants visitaven el jardinet anessin observant l’estat dels menjadors.

– Queda poc!! Sembla que han vingut a menjar. 

– I perque no els veiem??

Aquets neguit era present: – Perque no els veiem??

Un matí a primera hora, quan encara som poquets a l’escola, uns infants des de la finestra van poder observar com el jardinet s’omplia d’ocells, sobretot Coloms, alguna Merla i fins i tot els va semblar veure una Garça.

Va ser un moment molt màgic!!! Passen coses quan no hi som a l’escola,….. la vida continua.

La segona sessió del monogràfic va ser de CONÈIXEMENT I RECONÈIXEMENT DE LES AUS de la zona de Barcelona i les muntanyes del voltant, especialment de Collserola. Aquest joc de cartes va permetre als infants no solament conèixer els noms dels ocells sinò on viuen, que mengen i quina mida tenen. Passant del pensament  global al pensament analìtic.

Com que la ciència s’escriu amb llenguatge matemàtic, els jocs que a partir d’aquesta observació d’imatges es van anar creant va ser el de classificar els ocells segons el seu color, segons el que mengen, quins són els més grans, quins els més petits, com de grans són els grans, com de petits són els petits, …..

Per poder continuar amb aquesta recerca d’informació vam haver d’anar a buscar estris més específics com la cinta mètrica.

El treball per tallers ens permet, com ja he comentat abans, passar d’un treball més global a un més analític, a més d’anar transitant per la multiplicitat de llenguatges existents. Del llenguatge matemàtic al llenguatge corporal, del corporal a l’escrit, i de l’escrit a l’artistic i així transitar per la globalitat de l’infant i la multiplicitat de vies d’accés al conèixement.

I així tots junts jugant jugant ens vam adonar de la gran diversitat d’ocells que hi ha al nostre territori.

La tercera sessió del monogràfic van ser les MIGRACIONS, ja que és ara a la tardor quan es poden observar més ocells degut a aquest fenòmen.

Un altre cop més s’ens va fer present l’estret lligam que hi ha entre les ciències i el llenguatge matemàtic. L’utilització de diferents objectes com pedres, cordills i metres va permetre els infants veure quins ocells feien els viatges més llargs i quins els més curts. A banda de moltes altres qüestions com el perquè d’una migració, si volen per mar o per terra, …

L’última sessió del monogràfic ha estat anar al PARC DE LA PEGASO a veure si trobavem ocells i podiem identificar-los.

El simple fet de sortir de l’escola ja et permet relacionar-te amb un altre entorn i observar aquest d’una manera diferent.

Els ocells passaven pel nostre voltant així com la gent que transitava o les fulles que eren mogudes pel vent. En cadascuna de les petjades que fèiem per acostar-nos al parc s’hi amagaven centenars de detalls per observar aixi com milers de Coloms col.locats de maneres diferents que fan de la imatge de la nostra ciutat una postal única a cada pas.