Sortides a la natura. Capítol I: el bosc.

ets a::/Sortides a la natura. Capítol I: el bosc.

Sortides a la natura. Capítol I: el bosc.

L’emoció és el motor de qualsevol aprenentatge i és el catalitzador de les relacions i els vincles. L’escola es queda petita i les seves parets ens marquen un límit massa estret per establir una relació autèntica amb el món. Hem d’obrir les portes i sortir a l’exterior per conèixer el que ens envolta amb sentit i un significat profund.

olors_subtils

Aprendre de la natura ha de ser fruit d’una vivència, d’una experiència significativa on el cos i l’ànima es posen en contacte amb les plantes, els arbres, la terra, l’aigua, la llum i la foscor del bosc i on tots els seus habitants fantàstics i no ens donen permís per entrar.

entre branques

Per aquesta raó, agafem el metro i el ferrocarril i abandonem la zona còmoda que representa l’escola per descobrir el bosc de Vallvidrera, a Collserola i posar a prova i superar, mica en mica, les nostres pors. Això no és flor d’un dia, sinó que ha de ser tot un procés. Per aquesta raó, visitem el bosc amb freqüència vibrant de tots els matisos que van sorgint a cada nova visita.

trobant el cami

gana

Sortim dels camins establerts, ens esgarrapen les branques, escalem i, plogui o nevi, sempre la nostra recerca és premiada amb nous descobriments. Sempre que hi anem hi ha noves descobertes i l’emoció va creixent. Aquells que tenien por, la van perdent i, els que no en tenien, són els exploradors que obren el camí dels més porucs i els animen.

un pont

El bosc ens l’anem fent nostre i, de mica en mica, s’estableix un vincle estret entre ell i nosaltres. El descobrim amb el cos i amb el cor per després poder passar a la nostra ment les idees i conceptes que ens ajuden a desvetllar els seus misteris. Però sempre intentant que la nostra vivència pugui omplir-los i no siguin només contenidors buits que es queden a un calaix de la nostra memòria guardats per sempre més.

daltb

El bosc, a mida que l’anem coneixent, es va transformant en el nostre aliat. I ens atrevim a fer salts impossibles, a pujar als arbres, a relliscar i a superar els límits que als entorns urbans no podem trencar. Tornem a l’escola amb marques a tot el cos, blaus, esgarrapades, ferides, cops, però cada senyal és motiu per explicar una aventura. Els infants i els adults assumim riscos i, sorprenentment, quan algú cau, es torna a aixecar amb molta energia com si la natura ja fos prou consol. 

salt

El bosc ens desperta els sentits, ens fa venir molta gana, però, fins i tot això, es viu amb alegria. Tornem cap a l’escola tot esperant tornar a Vallvidrera d’aquí pocs dies. Ens allunyem, però al bosc encara se sent la remor d’uns infants que van guardant, dia rere dia, una petjada inesborrable en la seva ànima. 

 
correr1
correr2
correr3
By | 2016-11-01T16:54:51+00:00 febrer 15th, 2014|Descoberta de l'entorn|2 Comments

2 Comments

  1. Sandra Caro 18 febrer, 2014 en 21:28 - Respondre

    Guauuuuu!!!! Isabel, quin regal poder viure el bosc. Quin regal que els hi porteu tant sovint. Quin regal d’escola!!!

  2. Es natural | CAFÈ PEDAGÒGIC 30 novembre, 2014 en 13:04 - Respondre

    […] milagros en los niños y en los adultos. El año pasado, como ya expliqué aquí (I Wonder) y aquí (Sortides a la natura), tuve el privilegio de acompañar las frecuentes visitas de los niños y las niñas de mi escuela […]

Deixeu un comentari Cancel·la les respostes