En molts llocs del planeta, una pilota de futbol  i un espai delimitat és suficient per unir en el joc a un grup de nens.

Observar durant una estona als nens de l’escola mentre juguen a futbol sense tenir “pista” és molt interessant.  Em fa pensar com, quan som petits, el poder de la imaginació ens transporta a espais de joc infinits, on tot és possible.

El terreny de joc llavors es desdibuixa i queda absolutament barrejat amb altres infants que juguen a altres jocs.

Els nostres futbolistes es poden trobar, entre xut i xut, amb una alegre marieta que vola  per allà.

IMG_4211

 

Passen àgilment per sota o per sobre del balancí, on hi ha altres companys, que segueixen jugant sense immutar-se.

IMG_421editadas

El partit es torna molt emocionant quan la pilota puja per la rampa o baixa per les escales  del mòdul.

IMG_4232

IMG_4238

Entre els arbres…

IMG_3955

Fins i tot podem trobar dos partits simultanis, amb dos pilotes diferents, que volen marcar el gol a la mateixa porteria.

IMG_4413

Si dibuixessim en un paper els límits de la nostra “pista de futbol” no s’assemblaria en absolut a un rectangle.

Tampoc ens trobem aqui conflictes que es veuen en altres llocs.

Ni els futbolistes s’enfaden perquè altres estan invadint la “pista”, ni els que prefereixen altres jocs senten que el futbol invadeix l’espai i els relega a petits racons.

La barreja d’espais de joc es absoluta i, pel que veig, viscuda pels infants amb molta normalitat i tranquilitat.