CAL RESPECTAR LA LLIBERTAT DELS INFANTS, LA SEVA ESPONTANEÏTAT I LA CAPACITAT DE CONÈIXER ELS SEUS PROPIS DESITJOS

Vivim amb els infants i els acompanyem, cada dia, centrant la nostra mirada en un profund respecte envers els seus processos de vida, de manera que se sentin reconeguts, acceptats i estimats. Sentim que el reconeixement i l’acceptació de la persona, tal i com és, permet un creixement en equilibri i benestar.

ELS INFANTS TENEN UNA NATURALESA PRÒPIA I UNES NECESSITATS VITALS QUE CAL RESPECTAR I TENIR-NE CURA PERQUÈ PUGUIN CRÉIXER EN EQUILIBRI I BENESTAR

Els acompanyem des d’aquesta mirada, perquè sentin que hi som, en el seu camí cap a la responsabilitat; creiem en el respecte per la naturalesa pròpia de la persona, tot mantenint la pròpia essència i la seva manifestació natural, fugint en tot moment de la recerca de la seva obediència i centrant-nos sempre en actuacions que fomentin la responsabilitat. Els acompanyem observant, sent-hi presents, proposant… però mai imposant, mai condicionant, mai fent judicis sobre la seva persona. Els nens i les nenes necessiten sentir-se acceptats per ells mateixos, com a focus d’amor, d’energia i d’intel·ligència, perquè cadascú és un ésser, una individualitat central a part de qualsevol manera de ser; no es tracta de cercar un model de persona, sinó d’acompanyar la persona que tenim al davant, de manera que pugui SER.
Aquest acompanyament respectuós permet que molts infants connectin amb el desig per aprendre. Tota persona no tan sols sent el desig d’esdevenir allò que en potència ja és, sinó que també necessita existir dins d’uns paràmetres de benestar.

DESENVOLUPAR-SE COM A PERSONA NO ES POT SEPARAR DEL CREIXEMENT EMOCIONAL

La persona que està malmesa emocionalment no pot aprendre intel·lectualment. Cal, per tant, centrar la pràctica docent en un enfocament holístic i integral que acompanyi l’educació de la persona en la seva totalitat; educar tota la persona implica tenir en compte que no només és “raó” sinó que té diverses intel·ligències que l’educació ha de potenciar i a les quals el sistema educatiu ha de donar resposta perquè puguin ser desenvolupades. L’esforç i la motivació envers l’aprenentatge sorgeixen quan la persona està emocionalment equilibrada.

Aquest acompanyament, aquest profund replantejament de les bases de la relació amb els infants, aquest entendre que els nens i les nenes són ciutadans de l’avui amb unes necessitats presents que cal respectar… aquesta mirada àmplia envers el significat de la paraula “educació” abasta el seu sentit màxim quan el centre educatiu planteja les relacions humanes des d’un enfocament sistèmic.
Hem de fer costat als infants en el seu desenvolupament cap a la llibertat en el treball i en els coneixements, tenint present en tot moment que en ells no hi ha res estàtic, sinó que tot infant és un impuls dinàmic.

EDUCACIÓ EMOCIONAL AL “CAFÈ PEDAGÒGIC”

“Reconèixer la nostra vulnerabilitat”

“La unió entre el sentiment i el pensament”

“L’educació i el sentit de la vida”

“Educació emocional”

“Pensant en els altres”

“El secret de la felicitat”

“La millor manera de deixar de ser mestra”

“D’amor es viu”

“Presentació del quadern Faros. Com educar les emocions?”