La setmana passada, al Taller de llenguatge matemàtic, vam estar fent camins.
L’objectiu d’aquest taller era treballar la noció d’ordre en l’espai referint-nos a la relació entre punts que es pot establir comparant-los per criteris de posició, com una de les nocions més fonamentals per conèixer i interpretar el món. D’aquets treball sorgiria també el concepte de línia i algunes de les seves propietats.
Quan trobem una sèrie d’objectes escampats aleatòriament en l’espai, és impossible saber quin és el primer, quin va després, quin és el darrer…Per poder establir aquest ordre necessitem una línia, imaginària o real, que comenci en algun punt concret i que vagi cap a alguna direcció.
El primer que vam fer va ser mirar i comentar fotografies on hi havia camins, carreteres i autopistes diferents: rectes, amb corbes, amples, estretes, llargues…
Cada infant va escollir un espai de l’ambient on poder fer el seu camí, amb diversos objectes que tenien al seu abast com petxines, arandeles de fusta, pinces d’estendre, taps de suro…
Quan algun infant acabava el seu camí la resta anàvem a veure’l i el que l’havia fet ens explicava com era el seu camí, on començava, on acabava, etc. i entre tots i totes comentàvem idees que anaven sorgint.
Els camins que es van anar creant eren espectaculars!
Alguns eren curtets, altres molt llargs, altres tenien moltes corbes, altres donaven una volta sencera, hi havia encreuaments de camins, camins que s’ajuntaven i en feien un de sol…
Alguns els vam recórrer a peu!
Finalment, qui volia tenia l’opció de dibuixar en un full el camí que havia fet o bé escollir models de camí ja fets, rectes i amb corbes, i dibuixar els objectes que havia fet servir.
Algun camí es va anar transformant per acabar sent un poble amb la seva plaça i amb una estàtua al mig!
Malgrat que visc aquest projecte cada dia, que el sento i el gaudeixo amb intensitat en cada moment, no deixo de sorprendre’m i emocionar-me cada vegada que llegeixo per escrit aquests articles, que són la concreció i la precisió de la tasca que tenim entre mans, l’acurada mirada de la sensibilitat…
Gràcies mestres per fer-ho possible!
Quins camins més originals i creatius! Haurieu de provar el Kappla, els hi encanta, tant per a fer camins com a construccions i fins i tot lectoescriptura, és genial!
Gràcies Àlex! Ho mirarem!
Podeu anar d’aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=p6jC33ZxH_M
Fins a aquí!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=WMwkuG91MCs&feature=related
Ohh!És un plaer fer-ho possible!;-)
Quina proposta més interessant….m’encanta gaudir del que va passant a l’escola.
Desireé
Gràcies Desi!
gràcies també per compartir-ho al blog. a mi em feu molta enveja les mestres i acompanyants, que sou presents en aquestes vivències a l’escola. sort que els pares tenim el blog i algun que altre comentari que se’ls hi escapa molt ocasionalment als nostres fills!
Gràcies Mònica! És un plaer compartir-ho, és un plaer que els pares i mares ho llegiu i és un plaer que d’una manera o d’una altra anem compartint entre tots i totes aquests i altres moments de la vida dels infants!
Per a mi aquest és un exemple de procés i de rigor. Aprendre les qüestions relacionades amb les matemàtiques no consisteix en reproduir uns números simplement. És un procés profund que s’enceta d’aquesta manera tant encertada com s’exemplifica a l’article. És una qüestió d’ordre, de lògica i de, com sempre, respectar el ritme de cadascú. Em semblen uns camins impressionants, però també em sembla una proposta impressionant: tant per la seva senzillesa com per la seva profunditat!