La setmana passada, al Taller de llenguatge matemàtic, vam estar fent camins.

L’objectiu d’aquest taller era treballar la noció d’ordre en l’espai referint-nos a la relació entre punts  que es pot establir comparant-los per criteris de posició, com una de les nocions més fonamentals per conèixer i interpretar el món. D’aquets treball sorgiria també el concepte de línia i algunes de les seves propietats.

Quan trobem una sèrie d’objectes escampats aleatòriament en l’espai, és impossible saber quin és el primer, quin va després, quin és el darrer…Per poder establir aquest ordre necessitem una línia, imaginària o real, que comenci en algun punt concret i que vagi cap a alguna direcció.

El primer que vam fer va ser mirar i comentar fotografies on hi havia camins, carreteres i autopistes diferents: rectes, amb corbes, amples, estretes, llargues…

Cada infant va escollir un espai de l’ambient on poder fer el seu camí, amb diversos objectes que tenien al seu abast com petxines, arandeles de fusta, pinces d’estendre, taps de suro…

Quan algun infant acabava el seu camí la resta anàvem a veure’l i el que l’havia fet ens explicava com era el seu camí, on començava, on acabava, etc. i entre tots i totes comentàvem idees que anaven sorgint.

Els camins que es van anar creant eren espectaculars!

Alguns eren curtets, altres molt llargs, altres tenien moltes corbes, altres donaven una volta sencera, hi havia encreuaments de camins, camins que s’ajuntaven i en feien un de sol…

Alguns els vam recórrer a peu!

Finalment, qui volia tenia l’opció de dibuixar en un full el camí que havia fet o bé escollir models de camí ja fets, rectes i amb corbes, i dibuixar els objectes que havia fet servir.

Algun camí es va anar transformant per acabar sent un poble amb la seva plaça i amb una estàtua al mig!