Després de viure l’emoció i l’impacte de la primera sessió els infants es van endinsar en una nova aventura: posar paraules als pensaments interiors que ells mateixos tenen al voltant d’aquest tema. A través d’una conversa, els nens i les nenes van enfilant els temes i buscant respostes a les preguntes que els seus propis companys i companyes plantegen amb cada afirmació.

Aquesta sessió va consistir en una primera part de diàleg i conversa al voltant del que havíem viscut anteriorment, però també vam comptar amb una part d’experimentació on vam poder gaudir dels materials preparats per la Mireia Pujol. Des d’aquí li donem, novament, les gràcies!!

Els comentaris que trobareu al llarg del text són originals dels infants de l’escola que tenen edats compreses entre 3 i 5 anys.

 

Capítol 2: Una mica de llum.

 

Perdre el nostre nom és com perdre la nostra ombra. Ser només el nostre nom és reduir-nos a ser ombra.”

Octavio Paz, premi nobel de literatura 1990.

Avui les paraules, el record i l’emoció es colaran a l’ “Atelier”. No es tracta d’arribar a certeses, sinó d’obrir interrogants. El diàleg s’obre per permetre que els infants se n’adonin que tenen idees diferents no només dels adults, sinó entre ells mateixos. Som diversos i a través de la paraula arribem a consensos i, sinó arribem, tampoc passa res. L’emoció i l’expectativa que va despertar la sessió anterior està a la pell, al cor, al cervell i a la gola i tot impulsa a la llengua que comença a articular un discurs que es teixeix de fantasia, però també de ciència i d’hipòtesis, d’observacions prèvies i constatacions: pocs són els que no tenen teories i els que no volen compartir-les escolten atentament. L’ombra és una qüestió que desperta polèmica.

Les discussions giren al voltant de l‘origen de l’ombra. Hi ha qui ho té molt clar: 

“L’ombra surt de la llum.”

“Les ombres surten de la terra.”  

“ Surten dels arbres.”  

“Surten de la porta màgica.”

Hi ha d’altres que tenen algunes idees, però se les qüestionen o tenen els seus propis dubtes:

“L’ombra surt de la llum, però no sé per què?” 

 

Alguns infants incorporen una acció que es vincula amb l’aparició de les ombres. En aquest sentit trobem aquelles afirmacions més pragmàtiques i sintètiques

“Perquè surtin les ombres cal que s’apagui la llum.”

Però també ens trobem aquelles respostes que són més tècniques i que mostren que els seus autors i autores els hi agrada filar prim:

“La llum del retroprojector la projecta  i  les ombres surten de la llum i de les persones.” 

“Si fem fosc i posem un llum que no sigui de dalt, i posem un titella, apareix l’ombra.”  

Algunes afirmacions són molt complexes, però intueixen que alguna cosa té a veure allò que passa ben amunt en la creació d’ombres:

“Per tenir ombres cal que surti una persona de Catalunya. Les pengen a la llum amb una escala i les criden i les ajuden a baixar.”  

“Les ombres pugen a les escales i fan uns dibuixos.”

Alguns infants sembla que ja saben que hi ha pujant les escales que comentaven els infants anteriors i les seves intuïcions giren al voltant del que ells consideren el veritable responsable: el sol.

“El sol dóna ombres.”

I hi ha qui afegeix:

“Jo he vist que el planeta feia ombres

i donava voltes al voltant del sol.”

Davant d’aquesta asseveració hi ha qui es queda molt estranyat i llavors aquest mateix infant continua assenyalant el globus terraqui que tenim a l’ “Atelier” i diu:

“Si agafes la terra i la poses al sol, farà ombra.”

No ens queda una altra que agafar el globus terraqui i sortir al pati a comprovar allò que ens explica aquest nen. Busquem les ombres i, finalment, trobem un lloc on s’aprecia allò que ens explica.

 Els interessos en relació a  les ombres són diversos i algunes converses continuen parlant del color de l’ombra:

“El sol, com és de color groc, nosaltres tenim el groc de l’ombra. I l’ombra té ratlles perquè el sol també té ratlles.” 

“Sí, com el color groc que tenim a la pell.” 

Però hi ha algú que no està d’acord amb aquestes afirmacions i fa saber els seus arguments:

“Jo vaig anar a una piscina i l’ombra era negra. Al pati de l’escola també és negra.”

També hi ha qui parla sobre les mesures de l’ombra i les variables que la fan canviar:

“Un coet té molta ombra.”

“Perquè és molt gran.”

“El sol entra per les finestres i si obrim la finestra molt, molt, molt, molt fins a dalt, les ombres es fan molt grans.”

“Quan camines cap endavant les ombres es fan més i més grans. Però, quan camines cap enrere, no es fan grans. Bé, una mica, però no molt.”

També hi ha qui comenta qüestions relacionades amb el moviment de l’ombra:

“L’ombra dels jugadors de futbol corre molt ràpid.” 

“Les ombres van soles perquè són les ombres que nosaltres tenim.” 

També es comenta sobre els espais on trobem ombres:

“A casa meva no tenim ombres a dins.”

“A dins de l’escola sí.”

“Si estic a dins de casa ve l’ombra i, si surto a fora a jugar amb el patinet, també tinc ombra.”

I això dóna peu a pensar en les coses que tenen ombra i en les que no:

“Tots tenim ombra.”

“El sol no té ombra.” 

“Sí que té ombra!” 

I, finalment, tanca aquesta exposició sobre l’ombra la definició que ens va facilitar un infant durant una d’aquestes converses:

“L’ombra és la foscor.”