Els curs passat vam detectar, a diferents ambients, que les construccions, tal i com les havíem plantejat, despertaven passions. El cas és que, donada l’afició tan profunda que va emergir, tant el número de peces com els espais destinats a aquesta tasca es quedaven curts per donar resposta al desig dels infants.

Per aquesta raó, aquest curs vam decidir diversificar i ampliar tant el tipus de peces com el propi espai. D’aquesta manera, als diferents ambients dels  infants de P4 i P5 s’hi pot gaudir amb construccions diferenciades.

A l’Atelier vam decidir ampliar les plataformes de construccions i afegir noves peces més grans i  amb formes diverses.

En aquest ambient, els darrers dies,  la reacció dels infants ha superat les expectatives i, des del primer dia, gairebé s’ha produït una activitat frenètica. El primer dia, sobretot, va ser molt impactant.

La possibilitat de projectar en l’espai a unes dimensions gairebé proporcionals al seu cos els hi ha generat  múltiples idees.

La construcció de rampes i ponts ha estat una activitat molt característica.

I mentre alguns han projectat les seves construccions de forma horitzontal, d’altres s’han plantejat el repte de l’alçada i la verticalitat.

Aquesta és una panoràmica del desplegament que s’ha produït.

Dins d’aquest maremàgnum de peces i activitat constructiva algú ha aprofitat per realitzar, fins i tot, un mapa de la seva construcció/laberint.

Amb aquest mapa s’ha convidat  a infants i adults a recórrer i habitar la construcció.

I quan alguns infants ja han marxat cap a casa, algú ha continuat perfeccionant i afegint elements a la seva construcció.

I mentre observava l’activitat dels infants, hi ha una pregunta que no m’ha parat de donar voltes al meu cap i que la meva raó ha estat incapaç, davant de les evidències, de respondre: “Fins on poden arribar?” .