Aquestes paraules estan dedicades a tot l’equip de mestres, educadors i educadores de l’escola, perquè són ells i elles qui fan possible aquest projecte educatiu.
Gràcies Isabel, Susana, Miren, Desirée, Clara, Inma, Vero, Marcel, Noel, Sònia, Anna, Lluna, Gemma, Paula, Pau, Miren i Eli.
Aquestes paraules són per vosaltres… Mestres, educadors i educadores…
Així és com avui sento la necessitat de donar gràcies a la vida per permetre’m, dia a dia, poder compartir la meva existència amb PERSONES com vosaltres…
Faig un tomb per l’escola, amb la càmera de fotos a la mà, per recollir moments…
I com sempre, m’emociono del que vaig veient, del que vaig visquent, del que em feu sentir…
I torno a sentir en el mes profund del meu cor una sensació de grandesa, una emoció difícil de descriure, perquè no m’acostumo al que cada dia feu possible.
Em poso a la mirada dels infants, intento sentir com deuen viure ells i elles el vostre acompanyament tendre, amorós, sensible…
Em ve al cap allò que diuen de que quan som grans no recordem massa les nostres vivències de quan érem petits…
I em costa creure que realment no se’n recordaran d’aquests moments, de tant d’amor compartit, d’uns acompanyants que els van saber mirar amb tanta comprensió, amb tant de respecte, amb tanta sensibilitat.
No ho se… dubto… però el que si que se és que, tant si se’n recorden com si no, aquests moments i aquestes vivències sempre els acompanyaran i les portaran a dins, i les sentiran amb intensitat en moments importants de les seves vides.
I se que per aquests infants … SEMPRE SEREU MOLT ESPECIALS.
El que feu cada dia és gran.
Des d’una senzillesa admirable feu possible un entorn de somni.
Els que hi som, no ho podem explicar, però no deixem d’admirar-nos.
Jo, des del lloc que ocupo, us miro amb silenci, us observo amb amor…
Perque encara que no us ho digui cada dia, son moltes les coses que, sense vosaltres saber-ho, m’ensenyeu cada instant…
Una vegada més ho dic amb fermesa i humilitat: sou la meva força.
Tots i totes, amb les vostres fortaleses i debilitats, feu possible que sempre us senti al meu costat.
Avui ho escric, avui us deixo aquí el que sento cada vegada que us miro, tot i que desitjo que aquestes paraules només siguin una altra manera de dir-ho, perquè desitjo que el que aquí escric tots i totes ho hagueu sentit a la vostra pell…
Pensar en aquest EQUIP mentre escric em porta a regalar-vos amb senzillesa les meves emocions cap a vosaltres…
RESPECTE, CONFINAÇA, AMOR, SERENITAT…
COMPRENSIÓ, COMPLICITAT, PROFESSIONALITAT, FERMESA…
FORÇA, MÀGIA, SOMNI, REALITAT…
ALEGRIA, COHERÈNCIA, RESPONSABILITAT, IL·LUSIÓ…
Tot el viscut és difícil de fer arribar amb paraules, però l’important és que ho hem viscut junts i juntes, i aquestes vivències sempre ens acompanyaran.
Per totes les coses grans i les petites, per tot el que sou, per ser com sou…
SEMPRE SEREU MOLT ESPECIALS…
ASTRID
MOLTES FELICITATS PER CUIDAR TAN BÉ DELS MEUS NETS, REPETEIXO FELEICITATS
No us sorprengui ara si vinc a recollir els meus preciocos amb ulls bé vermells de plorar en gratitud per vosaltres i la vostra constancia, la vostra presencia. Feu del mon meu un lloc tan ric i be alimentat, el mon dels meus fills un lloc tan segur, tant ‘de veritat’, de tanta calidesa…
Grácies de tot cor pel vostre treball, para la vostra cura,
Carrie
Mama de Leo p5 i Isac (Zac) de p3
Tanta ternura nos emociona… y cada día mas felices estamos por dejar a nuestra hija en esas manos tan especiales……..que equipo!!!!
Felicitats per la feina que feu. a les imatges es respira il·lusió, amor, energia…
Per molts anys!
Rosa
GRACIAS. =D =D =D
Ostres Astrid, ja estic plorant altre cop!
Dons crec que tothom estarà d’acord amb mi que les famílies també sentim això que tan bé has expresat.
Gràcies de nou a aquest gran equip de grans persones. Som molt afortunats . Ho penso cada dia.
Anna (mare de l’Aina de p5 i de l’Abril, futura P3)
Gràcies Àstrid, Isabel, Susana, Miren, Desirée, Clara, Inma, Vero, Marcel, Noel, Sònia, Anna, Lluna, Gemma, Paula, Pau, Miren i Eli. Ens feu feliços a infants i pares. Això és Congrés-Indians!
No he parat de plorar el llegir les vostres paraules, plenas de tendressa , amor,,respecte,… en sento afortunada per tener-vos a prop i de donar tot allo que no es veu pero es sent.GRACIES A TOTA LA FAMILIA CONGRES INDIANS.
OS ESTIMEN MOLT.
Bea (mama Dima P5)
Som molt afortunats de tenir i gaudir d’aquest equip d’educadors amb els nostres fills!!. Moltes gràcies de nou!!
Simplemente, gracias a todas y a todos los “acompañantes” de nuestros hijos/hijas.
En la primera reunión que asistí al cole me resonaron las palabras de Astrid: Nosotros no educamos, nosotros acompañamos a los niños y estamos tras su emoción.
Me fui de esa reunión emocionada y comprendida como mamá que intenta hacer una crianza con apego y amorosidad y a la vez me pregunté: cómo lo harán??
Y ahora cada día veo como lo hacéis: con empatía, amor por su profesión y respeto por cada niño que tienen delante vuestro.
Gracias por vuestra entrega!
Hola, me encanta el trabajo que se hace en la escuela, sabéis si para entrar hay que ser del barrio, me gustaría llevar a mi peque allí pero no soy de ese barrio.
Gracias y Felicidades
Ah! I m’oblidava: quina enveja que feu!
Nosaltres també ens sentim immensament afortunats,
Ens veiem a la tornada, us tindrem presents durant les vacances,…
Testa, te quiero!!!! No se puede decir más!!!