Avui us apropem a una activitat que, tot i que es duu a terme en la franja extraescolar, també forma part de la vida de l’escola. Es tracta de l’activitat en família de música, que fan tots els dimecres a la tarda la Teresa Malagarriga i la Caterina Clos, membres del grup REMIS de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Us deixem amb les seves paraules i les imatges que documenten els processos que van duent a terme amb els infants… Gràcies per aquesta documentació!
Des de principis d’aquest curs, la Teresa Malagarriga i la Caterina Clos estem fent una activitat extraescolar de Música en famílies cada dimecres a la tarda a l’Escola Congrés-Indians.
Avui hem decidit escriure aquest article per explicar algunes experiències i sensacions.
Però, per començar, perquè fer música amb famílies?
La música és part del nostre dia a dia, i ningú no pot negar que ens fa gaudir, ens fa estar bé i ens posa en contacte amb la cultura. Això ho fa independentment de l’edat que tinguem: els adults ens podem emocionar per una cançó infantil, de la mateixa manera que els infants se senten atrets i seduïts davant la sonoritat d’una gran orquestra. A més, el fet de compartir la música fa somriure a adults i infants i ja sabem que tot el que fa somriure ajuda a viure. Així, la música esdevé un mitjà de comunicació i un llenguatge per l’expressió i la vivència dins l’àmbit familiar.
En les sessions de música pretenem posar la música a l’abast de petits i grans de manera que se’n pugui gaudir tant a nivell individual com col·lectiu. Voldríem que s’experimentés que la música és un llenguatge proper, del que podem participar i del que podem parlar.
I a través de què posem la música a l’abast?
De les obres de diversos compositors, de cançons tradicionals i d’autor, de poemes i de danses i també dels estris sonors, els instruments musicals, les pròpies veus, els sons corporals i el món sonor que ens envolta. És a dir, posem la música a l’abast a partir de tot allò que conforma l’univers de la música i del nostre patrimoni cultural ja existent.
Al voltant d’aquest gran univers sonor proposem la realització d’activitats molt variades que afavoreixen la percepció i l’expressió dels participants. El nostre desig és acompanyar, afavorir la comunicació i el gaudi i també la comprensió i l’apropiació de la música i dels elements que la constitueixen. En aquest sentit, quan apareixen elements rítmics, melòdics o harmònics accessibles al grup, procurem remarcar-los i dir-los pel seu nom a fi d’afavorir que s’identifiquin i es vagin reconeixent.
A continuació expliquem breument un dels processos viscuts en el grup a partir de l’audició de la peça “La baldufa de Bizet” (La toupie, Jeux d’enfants Op.22, Georges Bizet). Aquest procés s’ha realitzat durant les últimes quatre classes del trimestre combinant-lo amb cançons, poemes, audicions i danses d’ambient nadalenc.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8SFv7oMU_I0
Un dia de novembre vam portar a classe una baldufa. Com que estàvem a l’època de Nadal, vam explicar que aquella baldufa era un regal que els Reis li havien fet a la Caterina feia uns anys. Vam observar com rodava i queia. Després, cadascú de nosaltres es va convertir en una baldufa que rodava i queia quan volia.
Vam recordar el que hem anat explicant des de principi de curs: que els músics tot ho expressen amb sons i que els saben organitzar tant bé que ens fan sentir la música, en aquest cas, la música d’una baldufa. Vam explicar que el senyor Bizet va escriure una música observant la baldufa. Com que ja havíem escoltat El gronxador, també dels Jocs d’Infants de Bizet, vam poder parlar de com aquest compositor era sensible als jocs dels infants i vam ensenyar la imatge de la seva cara deixant que cadascú la contemplés des de la seva imaginació més creativa.
Seguint també amb la dinàmica creada en aquestes primeres classes vam presentar la partitura de l’obra, explicant que aquestes notetes de música escrites per Bizet són les que toquen els dos pianistes que fan sonar la partitura.
Vam escoltar la música. En un primer moment, asseguts a terra en rotllana amb un dit índex sobre el palmell de l’altra mà, vam fer la baldufa i vam escoltar amb l’expectativa de que quan Bizet fes caure la baldufa amb la música, el dit també ens havia de caure. Quan va acabar la música, vam parlar del que havíem sentit i després vam tornar a escoltar la música però aquesta vegada imitant la baldufa amb tot el cos.
També vam mostrar el que fan els dits dels pianistes quan interpreten el conjunt de notes amb les que Bizet ens fa sentir que la baldufa cau. Vam explicar que sonen totes juntes i que els músics d’això en diem un acord. Llavors, els vam ensenyar la grafia molt ampliada d’aquest acord:
Després, vam donar la imatge d’aquest acord que fa caure la baldufa a un nen per a que l’aguantés sense que es pogués veure i tots els altres vam tornar a escoltar la música fent el moviment de la baldufa. Però atenció! Quan va sonar l’acord que feia caure la baldufa, el nen que tenia la imatge, va ajudar al senyor Bizet ensenyant-nos l’acord i fent que les nostres baldufes també caiguessin!
Un altre dia vam decidir d’inventar nosaltres la música d’una baldufa… Per a fer-ho, cadascú va anar a buscar un instrument. Junts, seguint les indicacions del director, vam fer sons ràpids, lleugers i suaus per fer rodar la baldufa, i mentre tocàvem, havíem d’estar ben atents perquè un nen que tenia l’acord, en algun moment triat per ell ens l’ensenyaria i havíem de fer caure la baldufa fent un so llarg.
Després d’això, vam mostrar com a la partitura gran de l’obra de Bizet, que sempre teníem penjada, hi havia el dibuix de les semicorxeres que fan rodar la baldufa i l’acord que la fa parar.
En una altra classe, una nena va anar sorpresa a la partitura i ens va dir:
–Mireu! – tot assenyalant les semicorxeres.
Tots ens hi vam acostar i la vam ajudar a explicar:
–Són les notetes ràpides de la música de Bizet. Que trobaries l’acord?
–Però què es un acord? – va preguntar una mare molt oportuna.
–Ah, si -vam explicar- són totes aquelles notes que sonen juntes amb les que Bizet ens fa sentir que la baldufa cau!
El dit de la nena es va moure a poc a poc per la partitura fins que va assenyalar directe l’acord que hi havia al final de la primera pàgina. Tots ho vam mirar. El temps es va parar com si observar una partitura fos observar una gran obra d’art que cadascú de nosaltres guarda en el silenci de la seva emoció i del seu pensament.
Així és com en aquest procés vam passar de l’audició de La baldufa de Bizet a la creació sonora de La nostra baldufa. Petita composició, que, a diferència d’altres no vam poder escriure perquè va arribar Nadal. També vam poder parlar dels “truquets” que fan servir els compositors per expressar-se amb sons: notes ràpides, sons llargs, acords… i de les maneres que tenen d’escriure-ho.
Potser ara, que hem tornat a començar un nou trimestre, ens trobarem algun nen o nena que a l’agafar els instruments voldrà “fer” una baldufa, o un gronxador (recordant també a Bizet), o el so i silenci dels gats (recordant Andrew Lloyd Webber) o uns cops forts als panderos (recordant Richard Strauss) o ens sorprendrà amb quelcom nou que ningú haurà pensat abans. I els seus sons ens faran somriure i recordar que la música està dins de cadascú de nosaltres i que si l’escoltem i la deixem emergir ens fa sentir únics i universals i ens dóna un lloc dins la gran comunitat humana de tots els segles.
Continuarem, doncs, fent música cada dimecres a la tarda, de ¾ de 5 a les 6 a l’aula de psico de l’Escola Congrés Indians amb la curiositat oberta a tot el que aquesta estoneta ens pot aportar.
Fins ara escoltava que la música s’havia d’aprendre amb rigidesa i, fins i tot, com una obligació.
Sort que la Teresa i la Caterina entenen que només després d’un gran interès i maduresa, les persones actuem amb la suposada disciplina que la música ha de despertar.
Gràcies per deixar-nos descobrir aquest món tan metòdic i racional, amb aquesta senzillesa i passió com ho feu vosaltres!