Tot just hem tornat de les primeres colònies que hem fet a l’escola. Encara hi ha sorra a les nostres motxilles i tenim impregnats els nostres records de sal i de pols de fada. Aquest ha estat un gran esdeveniment que hem gaudit amb molta il·lusió i amb molta voluntat i, per aquesta i unes altres raons, molt segurament, farem algun article més detallista.
No obstant, no volíem perdre l’oportunitat d’oferir algunes imatges i alguns comentaris i impressions dels nens i de les nenes que han participat d’aquestes primeres colònies.
Que els gaudiu.
Un grup de nenes crida:
Volem dormir sense mestres!!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!! SENSE MESTRES!!!
L’adult els hi pregunta:
Esteu segures??
Les nenes diuen amb cara d’ensurt:
NOOOOOOOOOO!!!!
Quan anem a la platja?
Mai a la vida havia fet volar estels!!
Més alt!!! Més alt!!
Estic flipant. Aquest menjador és moooooooooooolt gran!!
Una nena diu:
M’ho he passat molt bé a les colònies!
L’adult li respon:
Doncs encara queda la nit i un altre dia.
Resposta de la nena:
Ah!!
Hi ha pols de fada al lavabo i a l’habitació. La fada-pirata-sirena segur que ja està aquí.
L’adult diu:
Pot ser això o que com teniu pols de fada, fins i tot al cabell, s’hagi caigut dels vostres caps.
Resposta de l’infant:
Ah!! Pot ser també. Però la fada ha pogut arribar ja!!
Jo vull un “achuchón de abuela”!!!!
Si la pols de fada la vam tirar al bosc, com és que la fada-pirata-sirena ha aparegut a la platja?
Compte, Isabel. No posis la fada-pirata-sirena aquí que es punxarà!!!
Avui ha estat el dia més feliç de la meva vida!!!
ohhhhhhhhhh, … guapes… sou al.lucinants :o)
gràcies a les 4 per premetrer la felicitat dels nostres fills!
Gràcies Mònica,
La veritat és que nosaltres també hem estat molt felices de compartir aquests dies amb ells i elles. Ha estat tota una aventura per les cinc: la Lluna, la Gemma, la Susana, la Sònia i jo!!! La veritat és que no sé com ho hauríem fet sense cap de les cinc persones que hi ha anat. No hem parat!!!
Gracies a totes per trasmetre la il-lussiò ,la alegría i el carinyo els nostres fills.El meu diu que vol repetir.Per mi un repte de deixar anar, per ells una bonica experienciaOs estimo.Muacssssss Bea
Jo m’ ho he passat súperbé!! Conpartir l’ aventura d’ unes “primeres colònies” ha estat per mi una de les coses més boniques viscudes fins ara a l’ escola..
Gràcies a vosaltres, famílies, per confiar en nosaltres… No deu ser fàcil!
Gràcies Isa per l’ escrit! M’ ha encantat!
Volia dir “Compartir” (amb M)! Aquests teclats tan petits….
Molt FELIÇ de compartir amb els vostres fills-es aquesta experiencia i amb les meves companyes, q son meravelloses!!!.
Sempre a disposició dels infants, quina dedicació!!! En profesionalitat i amor a les criatures no tenen limits!!!
Gràcies per aquesta bonica experiència. He de dir que el Vània va plorar molt quan ens va veure, però no per trobar-nos, sinó perquè se’n volia tornar :S. Però unes hores més tard ens va dir que hi volia anar però amb nosaltres també (sap quedar bé el noi) i que li agrada anar d’hotels i de restaurants. O sigui que… ens ha sortit fiestero, jejeje!
Moltes gràcies per l’aventura i també per explicar-ho aqui! El Pol ho va passar genial, una forta abraçada 😉
Sou estupendes! El Karim ha tornat encantat i pregunta quants dies falten per les properes colonies.
Un petonet per totes.
oooooooooooooohh que penaa no esta mi paul en ninguna fotitoo donde estabaaa 🙁