MANIFEST EN CONTRA DE QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA

MANIFEST EN CONTRA DE QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA

Us podeu adherir a aquest manifest accedint al Facebook de l’Escola Congrés-Indians i escrivint un comentari explicitant “M’adhereixo” a la publicació del manifest; aquest manifest està escrit per volar pel món… el podeu compartir.

MANIFEST EN CONTRA DE QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA I EN DEFENSA DELS DRETS DE NECESSITAT DE SEGURETAT I PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA

A TOTES AQUELLES PERSONES QUE ENS VULGUIN ESCOLTAR… 

Des de l’inici, el Claustre de l’Escola Congrés-Indians ha estat conscient que, com a escola pública, laica i catalana els nostres actes quotidians no estan exempts d’ideologia i pensament polític, però una política de la quotidianitat que potser no té banderes ni llibres blancs que la sustentin, però que és real, tangible i que ens afecta freqüentment.
Conscients d’això, sempre hem posat tota la nostra empenta per tal que els nostres petits actes quotidians que vehiculen les nostres relacions amb l’alumnat, les seves famílies i, fins i tot, entre nosaltres com a equip siguin curosos, delicats i sensibles al desenvolupament dels infants com a éssers íntegres, segurs, confiats i amb tota la seva vitalitat al servei del seu projecte personal.
Hem pretès, amb molta intensitat, crear un clima de benestar positiu i òptim on els adults, amb el nostre exemple diari, som un model de resolució dels problemes quotidians, de confrontació de les adversitats i de gestió de les emocions pròpies i alienes. Amb tot hem navegat, com a equip i com a individus, entre l’error i l’encert, vivint l’error com un exemple d’aprenentatge per a tots i totes.
També hem cuidat amb molta intensitat el fet de generar un ambient on no es vulneri un dels eixos bàsics que vertebren el bon desenvolupament de qualsevol infant: el sentit de seguretat i de protecció, i la confiança en els adults de la nostra comunitat, així com la confiança en que el món és un lloc positiu on viure-hi. Això és quelcom fonamental ja que aquesta confiança de que el món adult és un món cordial i segur, fa que els infants es llencin al món, vulguin participar-ne i conservin la seva vitalitat i la complicitat amb l’entorn de referència.
Fins ara, com a escola, no ens havíem pronunciat abans davant de cap fet que afectés a tota la societat catalana; però els esdeveniments del passat 1 d’octubre i tot el que ha esdevingut prèviament, ens ha fet sentir l’obligació de pronunciar-nos ja que hem constatat que els actes violents i brutals s’han transformat en actes quotidians, visibles i explícits al llarg de les darreres setmanes; i és d’aquesta quotidianitat violenta del que volem parlar i davant de la qual mostrem el nostre rebuig més profund i intens.
Quan parlem d’actes violents no només ens referim a les càrregues policials viscudes als col·legis electorals, sinó a totes les situacions que hem viscut, de forma directa i indirecta, que han pressionat o generat angoixa a qualsevol persona. Per tant, parlem del que s’ha vist i ha estat més flagrant, però també del que no s’ha vist però que també ho ha estat; i de totes les situacions, passades i presents, en què s’ha respost amb violència a les manifestacions de les ciutadanes i dels ciutadans.
Per això volem expressar que, des del nostre sentir, fer volar helicòpters pels nostres caps a totes hores és violència, fer entrar als cossos de seguretat amb infants a l’escola per advertir a la direcció és violència, dir que a Catalunya s’adoctrina als infants és violència, ignorar la quantitat de ferits que han generat les càrregues policials és violència…
Els infants que conformen la societat actual catalana, però també tots aquells que habiten la resta de la societat espanyola, han vist o viscut de forma directa o indirecta uns actes violents i, en algunes ocasions, brutals, que vulneren la seva sensació de seguretat i protecció, malmetent i trencant el vincle amb l’entorn que els ha de protegir i cuidar, no des de la violència i l’agressivitat, sinó des de la pau i el diàleg.
Cap acte o acció justifica la violència sigui aquesta institucional o no; i no només perquè les agressions en sí tinguin una víctima directa, sinó perquè també en són víctimes tots els infants de la nostra societat, per l’exemple que construïm en ells i pel trencament intern que això els hi genera.
Considerem que, des de la nostra perspectiva educativa, no adoctrinant, no coercitiva, no basada en la por… sinó totalment centrada en la recerca del desenvolupament de l’esperit crític, en el manteniment de la vitalitat i dels vincles amb la comunitat, en la prevenció de trastorns o abusos i en l’exploració de vies pacífiques per resoldre un conflicte… estem vivint des de ja fa massa temps, un fracàs i un exemple nefast que arriba als nostres infants i del qual estan bevent i nodrint-se de manera intensa.
Els nostres referents pedagògics, reconeguts internacionalment, com Montessori, Malaguzzi, Morin… eren i són persones de pau que han defensat que els i les mestres fomentéssim una cultura de diàleg, de valors pacífics i de bona convivència, on la resposta violenta i agressiva no hi té lloc en cap cas.
En aquest sentit, els adults que eduquem, acompanyem i cuidem als infants de la nostra escola, volem denunciar obertament els fets violents esdevinguts el passat 1 d’octubre i tots els fets previs que han succeït i que han estat sinònim de violència; volem denunciar que els nostres infants són víctimes indirectes de tot plegat i volem que en quedi constància, en el temps i en l’espai, per tal que els infants que habiten la nostra escola ho tinguin present en un futur, quan siguin adults, i puguin recordar que els vam voler cuidar i protegir. Volem que ells i elles sàpiguen que els seus mestres i les seves mestres, educadors i educadores, acompanyants… som conscients de les conseqüències que pot tenir tot això per a ells i elles i també que no ens rendim, que continuem lluitant pacíficament, i ara més que mai, per fer un món millor i més esperançador on hi tingui cabuda la seva energia, la seva vitalitat, el seu coratge i, sobretot, la seva confiança en nosaltres.
Al mateix temps, infants… nens i nenes, us demanem disculpes per no haver sabut fer-ho millor i ens avergonyim d’aquells adults que no han sabut ser un millor exemple per vosaltres trobant camins alternatius i pacífics que ens portin a la pau i no a la violència.

TOT L’EQUIP DE L’ESCOLA CONGRÉS-INDIANS (personal docent i personal no docent del centre)

 

By |octubre 2nd, 2017|Uncategorized|9 Comments

9 Comments

  1. Valle 2 octubre, 2017 en 22:14 - Respondre

    M’adhereixo

  2. Nuria Pérez de lara Ferre 2 octubre, 2017 en 22:18 - Respondre

    Gracies per aquest manifest necesari i expressiu d’ aquesta política de la quotidianitat que viviu i feu viure.

  3. Rosa de la Iglesia 2 octubre, 2017 en 22:20 - Respondre

    Total rebuig a qualsevol tipus de violencia i a prioritzar per sobre de tot el dialeg.com a metode de resolucio de conflictes

  4. benedetta 2 octubre, 2017 en 22:32 - Respondre

    Gracies! Pau i amor per a tothom

  5. Albert 2 octubre, 2017 en 23:12 - Respondre

    Emocionant i contundent. L’amabilitat com a.metodologia, l’amor com a motor de la vida i de l’aula. Gràcies per fer des de l’escola que la vida sigui digna de ser viscuda.
    Una abraçada a tota la comunitat!

  6. Elena Alfaro 2 octubre, 2017 en 23:16 - Respondre

    Hoy,2 de octubre, es el Día Internacional de la No violencia, en homenaje al nacimiento de Mahatma Gandhi, líder del movimiento de la Independencia de la India y pionero de la filosofía de la no violencia, reclamo con todo mi Ser palabras de este hombre tan sabio:
    “Podéis encadenarme, podéis torturarme, podéis destruir este cuerpo, pero nunca encarcelarás mi mente”
    Gandhi.

  7. Carmina 3 octubre, 2017 en 6:02 - Respondre

    N,adhereixo

  8. Marisa 3 octubre, 2017 en 10:33 - Respondre

    Calma.i.serenitat
    i.lleguim les paraules d Gandhi
    força

  9. Victoria Houtman 3 octubre, 2017 en 15:38 - Respondre

    M’adhereixo

Deixeu un comentari