Cal tenir en compte la infància, els seus drets, les seves potencialitats i recursos, de manera que l’escola sigui un espai de qualitat on tots els nens i totes les nenes s’hi sentin realitzats.
L’acompanyament de les mestres en aquest procés d’aprenentatge se centra en una observació directa i contínua que permet que tots els espais de l’escola estiguin ben preparats perquè l’aprenentatge es generi. El fet de tenir els materials exposats, a disposició dels infants, permet que cada nen o nena sigui el gestor dels seus propis processos de desenvolupament en el coneixement, amb l’acompanyament del mestre o de la mestra.
L’atenció al currículum a través de materials permet que l’infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu moment d’aprenentatge. L’observació de les mestres i l’atenció a tot el que va passant als ambients permet una atenció individualitzada a través del desenvolupament de projectes reals, que sorgeixen totalment dels interessos de l’alumnat. Aquests projectes es van duent a terme segons els interessos que van manifestant els infants en el seu treball espontani, i es fan amb més o menys infants, segons el nombre de nens i nenes que mostren interès per uns projectes concrets. D’aquesta manera es materialitzen i es promouen les potencialitats dels nens i de les nenes, i els seus drets a conviure i aprendre en un espai que respongui les seves necessitats individuals.
Els infants són creatius per naturalesa, i l’escola ha d’afavorir aquesta potencialitat. No podem crear entorns on l’infant acabi sentint que l’adult cerca un model d’alumne, on els nens i les nenes pensin que hi ha un patró al qual han d’atendre, on es generin dinàmiques que facin que el nen acabi creant en tot moment per agradar l’adult, per fer-lo content. Cal que l’entorn sigui ric en estímuls i que tot el que hi succeeix sigui entès com una manifestació del potencial de la persona. Cal un context de recerca d’instruments innovadors on es valori la creativitat de la persona. Un entorn on cada individu s’aculli a les seves pròpies peculiaritats i pugui dialogar amb altres identitats i altres cultures.
Els ambients d’aprenentatge han de ser motors per a la reflexió, per a l’experimentació, per al descobriment, per a la manipulació… Espais on cada infant pugui aprendre al seu ritme i on la diversitat sigui viscuda com una riquesa per a l’intercanvi i la cooperació.
Article “Com es viu en una escola activa?” al “Cafè Pedagògic”
