Necessitats educatives dels infants

La definició de la nostra idea d’infant és el que ens porta a la importància de descriure les necessitats educatives que sentim que tenen els infants i a les que hem de donar resposta.

Des del nostre punt de vista, les necessitats que més hem observat al llarg d’aquests anys es centren, principalment, en una coherència en les metodologies i l’acompanyament emocional en tots els sentits de manera que s’ajustin a la manera d’aprendre que tenim avui en dia les persones i a les necessitats a les quals hem de donar resposta per afavorir un creixement sa i equilibrat dels nens i de les nenes des del respecte pel seu desenvolupament emocional.

És per aquest motiu que considerem que les necessitats dels infants es centren en que els adults que els acompanyem deixem enrere el model “transmissor” de coneixement i ens formem i investiguem per tal de poder desplegar pràctiques educatives que generin el desplegament de competències per a la vida, que siguem capaços i capaces de desenvolupar sistemes per mesurar els assoliments de totes i cadascuna d’aquestes competències, i que consolidem una organització dirigida a l’aprenentatge de tots els infants que permeti la interacció amb l’entorn, sempre des d’un acompanyament emocional coherent amb la seva manera de viure i sentir pròpies les emocions.

A aquest tipus de reptes, assumits per part dels adults i de les adultes, se li suma la necessitat de l’alumnat de ser vist i reconegut de forma individual i de ser atès i entès en la seva globalitat com a persona, integrant totes les facetes del seu ésser per tal de poder formar part de l’escola, la societat i la cultura de forma integral. La necessitat, per tant, d’atendre la diversitat des d’una mirada particular i única, amb l’atenció que requereix cada infant, no caient en l’homogeneïtzació ni en fórmules despersonalitzades, fa que siguem responsables de buscar opcions organitzatives, personals i metodològiques que garanteixin la resposta adequada i que permetin maximitzar la igualtat d’oportunitats de tots els infants i l’acompliment del principi d’equitat.

És per això que una de les missions essencials de l’escola és donar resposta a les necessitats educatives dels nens i de les nenes centrant-nos en com ha de ser l’aprenentatge en un món que canvia amb tanta rapidesa tenint en compte, en tot moment, com aprenem les persones, com es formen els interessos i com ens diferenciem les persones en tots els sentits. Al mateix temps, les necessitats educatives del nostre alumnat també passen per un respecte profund pels seus processos de vida en el seu món emocional.

Aquestes reflexions, que formen part del document “La naturalesa de l’aprenentatge”, ens han portat a definir les següents necessitats dels nenes i de les nenes i com hi podem donar resposta:

– Repensar allò que ensenyem, com ho ensenyem i com avaluem els processos d’aprenentatge.

– Analitzar en profunditat i reflexionar sobre la influència del context dels nens i de les nenes i com construeixen activament el coneixement en funció de la interacció social i amb el seu entorn. Per tant, entenem l’aprenentatge com quelcom que és de naturalesa social; cal tenir molt en compte que l’aprenentatge s’adquireix en molts moments de la vida, i no només a les aules de les escoles.

– El coneixement que s’adquireix no té sentit si la persona no és capaç d’aplicar-lo a diverses situacions amb flexibilitat i creativitat (si l’aprenentatge no és significatiu i funcional, no es reté i s’acaba perdent…)

– Els adults i les adultes que acompanyem als infants a l’escola hem de tenir en compte la importància de l’aprenentatge a través de l’experiència, de manera que sigui el punt de partida de moltes propostes didàctiques que oferim des de l’escola. Per tant, els i les mestres hem de ser sensibles als fets imprevistos procedents dels aprenentatges que sorgeixen de la vivència que els infants adquireixen en situacions externes a l’escola.

– Les emocions són la porta d’entrada principal de l’aprenentatge ja que l’aprenentatge esdevé quan hi ha una interacció dinàmica de l’emoció, la motivació i la cognició. La motivació garanteix que els infants adquireixin coneixements i competències de manera significativa i permet l’aprofundiment dels aprenentatges; la motivació floreix quan la persona valora el que aprèn i li troba un sentit per a la vida.

– Val més qualitat que quantitat, ja que la qualitat del coneixement i la comprensió té més importància que l’acumulació quantitativa de coneixement.

– L’alumne o l’alumna és el centre de l’aprenentatge, n’és el o la protagonista i és agent actiu o activa en el procés. Sentir-se protagonista contribueix a construir el propi aprenentatge des del compromís i l’exploració activa. Aquesta mirada permet tenir en compte les diferències individuals entre l’alumnat en tots els sentits: coneixements previs, capacitats, estils d’aprenentatge, diversitat d’intel·ligències, interessos i motivacions, entorn, procedència social i cultural, etc.

– L’esforç és clau per l’aprenentatge: cal centrar la mirada en el disseny de propostes didàctiques que requereixin esforç però evitant la sobrecàrrega, la monotonia, la por o la pressió excessiva.

Tenint en compte com aprenem les persones al segle XXI caldrà continuar desplegant estratègies metodològiques centrades en el paradigma socioconstructivista per tal de continuar centrant la nostra pràctica en la importància de percebre els nens i les nenes com a persones compromeses activament amb la creació del seu propi món, realitat i aprenentatge. Aquest paradigma ens permet donar resposta a la nostra concepció de l’aprenentatge i de l’acompanyament emocional i a com volem donar resposta a la manera d’aprendre de les persones, entenent que adults i infants som co-investigadors dins de l’ambient i construïm conjuntament una cultura i un coneixement en relació.
El paradigma socioconstructivista també seguirà donant resposta a la nostra idea d’infant i de com aprenen els nens i les nenes, i ens permetrà continuar desplegant eines metodològiques que els donin resposta com a constructors i constructores de teories sobre la realitat i el món, que són provisionals i en contínua evolució, que necessiten formar una base forta de coneixement i que són éssers socials que construeixen el coneixement dins dels contextos en els què viuen i conviuen (aprenentatge en relació).