Temps d’infància

Cal tenir present que el temps d’aprenentatge és individual i únic en cada persona; és per aquest motiu que el nostre projecte d’escola està diretament relacionat amb una organització dels espais i dels temps que respecta els diferents ritmes i temps d’aprenentatge de la infància. Oferir possibilitats diverses, centrades en la inclusió de totes les nenes i de tots els nens en el mateix espai, afavoreix el benestar de tots els infants pel fet de que cadascú pot crear, des del seu temps intern, el propi procés d’aprenentatge tenint el temps necessari per a descobrir, experimentar, aprofundir, aprendre, consolidar… Aquest “temps d’infància i per a la infància” aporta a la nena o al nen una major sensació d’autoseguretat, autoestima i autoimatge.
És des d’aquest temps intern i individual des d’on l’infant podrà aprofundir i anar lligant el coneixement amb l’aprenentatge en un procés personal i únic. És així com podrà construir tot un teixit de relació entre sabers i llenguatges de manera que podrà anar realitzant totes les connexions necessàries perquè aquests coneixements passin a ser significatius i funcionals, relacionats entre ells, que els permetran adquirir les eines necessàries per comprendre el món que els envolta i desplegar i orientar les seves pròpies accions.
Per tant, aquest temps també serà un temps per a l’acció que parteix del motor intern de cada nena o nen, una acció que, per la infància, és una forma natural d’aprendre ja que el nostre projecte d’escola creu profundament en l’aprendre fent, l’aprendre vivint, l’aprendre des de l’experiència, l’aprendre des de la descoberta… una manera d’aprendre que, sens dubte, necessita temps i respectar el temps d’infància.

Viure el temps dels infants que habiten els espais de la nostra escola ens porta a viure un temps compartit que ens sorprèn i ens commou, un temps per mirar els infants i veure’ls en l’esplendor i la bellesa del seu despertar.

És un temps per donar temps, per acompanyar-los des de la confiança en el ritme natural, autònom i únic del seu desenvolupament; un temps per acompanyar-los d’una manera respectuosa envers el seu creixement i, per tant, en la seva vida.

Aquesta etapa de la vida ha estat motiu d’estudi i aprofundiment de molts pedagogs com Maria Montessori, Rebecca Wild, Jean Piaget, Rudolf Steiner, Emmi Pikler, Arnold Stern… Ells i elles són els que ens han inspirat en la nostra mirada de comprensió i respecte cap als infants i, en aquesta recerca, hem observat  aquest temps d’infància i hem recollit les grans vivències compartides…

El joc com a  motor d’aprenentatge. Jocs representatius, motrius, d’exploració, contes, narracions, músiques i cançons; moments especials de relació, comunicació i representació amb diferents llenguatges; l’arribada i explosió del dibuix relacionat amb el plaer del moviment i el començar a crear històries amb objectes…

Confiança i entusiasme; ment oberta i cor obert. Construir, inventar i crear amb la bellesa nous sentits en un món que ja està interpretat; interès pel rastre motriu, plasticitat del cervell i la importància de les relacions i del vincle.

Tolerància. L’inici de la trobada amb l’altre o l’altra (observació, imitació, joc) i la importància dels rituals.

Anar cap a un món immens. Ganes d’obrir-se al món (començar a crear vincles fora de l’ambient familiar), contacte sensorial amb el món explorant amb curiositat, exploració d’objectes (ordre, simetria, funcionament), necessitat de moviment, troballa de petites coses (tresors, sorpreses… i capacitat de meravellar-se), recerca i creació d’amagatalls, conquesta de l’espai, expansió des d’un entorn més proper a un entorn més ampli.

Afecció. Creixement de l’autonomia; moments de trobada amb un mateix (com si al voltant no hi hagués res més que allò que ell fa), la importància del moment…

Arribar a l’Escola Congrés-Indians des de diferents indrets, en diferents formes i en moments diferents, ha estat per moltes persones adultes com una inhalació per expandir-nos, omplir-nos d’aire nou i d’energia nova i, tot seguit, fer una gran exhalació; un moment per a “netejar-nos” i lliurar-nos de l’aire vell, d’alliberar-nos d’allò que ja no ens serveix per omplir-nos d’allò que necessitem.

D’aquesta respiració neix el compromís de romandre en constant revisió de la nostra presència en un espai habitat per infants, sent aquest un tret que identifica el  nostre recorregut com a escola.

Mentre respires i camines, t’endinses en els petits i grans espais que trobaràs pels ambients, uns ambients i espais que es volen apropar al temps de respiració de la infància… Un temps únic i que no deixa de sorprendre’ns.

Amb una gran consciència de la importància d’oferir una presència respectuosa envers allò que és únic i essencial en la infància, la nostra responsabilitat es centra en fer possible l’organització d’uns ambients que segueixin uns criteris que respectin l’aprenentatge actiu i experimental, la projecció d’espais que afavoreixin l’autonomia, la desacceleració del temps en la quotidianitat de l’escola, el respecte per les necessitats autèntiques de cada persona, el vincle afectiu com a base per crear seguretat, la cura en l’acompanyament de les emocions i dels aprenentatges, les entrades relaxades i el respecte pels diferents ritmes, la constància i continuïtat en les propostes, una presència de l´adult que aporti seguretat emocional i física, un espai físic que sostingui les vivències emocionals de les persones que hi convivim i expressions de bellesa i d’amor.

Una  de les coses que més ens “intriga” com a acompanyants d’aquesta etapa és la vivència del temps que tenen els més petits de l’escola.

El temps és un ens de difícil definició i, com diu Étienne Klein, filòsof i físic francès, genera enunciacions de tot tipus i és de difícil descripció. Nosaltres hem procurat recollir com dediquen el temps dels infants de l’escola que, tot i que potser no saben descriure’l, sí que tenen experiència “amb i en” el temps. El nostre desig com a equip és apropar-nos als nens i a les nenes i viure l’escola essent coherents amb els temps de la infància.

Volem compartir la nostra vivència en relació a algunes accions, moviments, converses, emocions… per fer visible com les nenes i els nens de l’escola senten el temps, viuen el temps… el seu temps per créixer. Temps per arribar, temps per veure i mirar l’altre o l’altra, temps per jugar a fer de…, temps per crear, temps repetit, temps per manipular, temps per construir, temps per moure’s, temps per meravellar-se, temps amb la natura, temps per expressar-se amb llenguatges diferents, temps per a l’amor, temps per estar contents i contentes, temps per estar enfadats o enfadades, temps per estar tristos o tristes, temps per estar sols o soles, temps per estar amb els i les altres, temps per mirar… en definitiva, els infants senten el temps.

I és des de la contemplació del temps d’infància des d’on també ens meravellem observant tot el que els infants ens regalen cada dia.