Obrir una escola, fer-la créixer, anar-la construint a poc a poc, fins a crear-la del tot, comporta un repensar continu, una reflexió constant i una intensitat considerable en els moments d’anar prenent decisions que definiran el que serà l’escola. En aquest sentit, l’equip humà de l’escola mai hem deixat de reflexionar i analitzar totes aquelles actuacions que empreníem per primera vegada, amb la finalitat de poder anar consolidant el nostre Projecte Educatiu de Centre.
I és així com hem anat teixint aquest preciós projecte d’escola, que ens il·lusiona cada dia i que ens permet, com a mestres, sentir-nos coherents amb la infància, amb els nostres principis i amb la nostra manera d’entendre l’educació i l’acompanyament a les nenes i als nens. Una escola que s’ha construït tenint en compte les persones que el formem, els ritmes i els motors interns de cadascú i, el que és més important, les necessitats autèntiques de la infància.
Un projecte d’escola que parteix i que es continua construint des de les vivències i les experiències personals i professionals de les persones, que contínuament ens seguim qüestionant el que estem fent, que mantenim viu el nostre desig de transformar-nos i de transformar, i que no deixem passar cap oportunitat que ens ofereix la vida per seguir fent aquest camí i per seguir construint aquest PROJECTE DE VIDA.
“L’escola és el lloc on la investigació crítica no és només una dialèctica de cafeteria, sinó un paradigma de coneixement i reconstrucció del mateix en contextos d’acció. Les escoles no són només llocs per ensenyar a pensar de manera crítica, sinó que també són llocs per a pensar críticament sobre l’ensenyament”. Sirotnik, 1994.