Hem de partir de la dignitat de la infància i la institució escolar ha de ser capaç de fer arribar als nens i a les nenes tot un seguit de valors humans necessaris per conviure en una societat de respecte i cura per totes les persones. Créixer en un entorn respectuós que centra l’acompanyament en la cultura del respecte ajudarà als infants a interioritzar aquells valors que els faran més humans i que els ajudaran a conviure amb les altres persones, a madurar i a créixer de manera sana.

Alguns aspectes més concrets que reforcen aquest tret d’identitat són:

– Una mirada respectuosa envers la infància. L’acompanyament emocional amb respecte i amor.

– Els infants com a ciutadans del present.

– L’escola com a espai d’infants, que parteix de la mirada i de la necessitat dels nens i de les nenes; una escola amb adults i adultes que interpreten la mirada de la infància i que son capaços i capaces de crear un entorn coherent amb els processos de vida dels infants.

– La lluita per la igualtat de gènere i la defensa de la coeducació.

–  L’educació psicosexual i socioafectiva.

–  L’aconfessionalitat.

–  La solidaritat i la cooperació.
–  La sensibilitat ecològica i el respecte per la natura.
–  El sentit de la llibertat en sintonia amb la responsabilitat.

–  La sensibilitat i el gust estètic.
–  L’educació integral i holística.
–  L’atenció a la diversitat i el respecte per les diferències.

L’alumnat té el dret de rebre un ensenyament i un acompanyament en el seu procés d’aprenentatge i de creixement que sigui actualitzat i que doni resposta a la manera com cada infant aprèn. L’escola ha de vetllar perquè hi hagi una línia metodològica coherent entre els diferents cursos, cicles i etapes.

Alguns aspectes més concrets que reforcen aquest tret d’identitat són:

– L’aprenentatge actiu, competencial, globalitzat i vivencial centrat en el socioconstructivisme.

– Reflexió constant i profunda, per part de tot l’equip, de metodologies que donin resposta a les necessitats d’aprenentatge dels infants. Treball coordinat i en equip.
– Formació continuada i permanent de totes les persones de l’equip i dinamització de diverses formacions a partir de les necessitats detectades per les persones de l’equip.

– La documentació com a eina de reflexió de l’acció educativa i de comunicació: el projecte de comunicació.

–  Potenciar una educació integral que abasti la globalitat de la persona.

–  Promoure i fomentar l’esperit crític, la investigació, la iniciativa, la capacitat de discussió i de decisió i la voluntat individual i col·lectiva de transformació de la realitat social.
– Centrar l’acompanyament acadèmic en les relacions de confiança, credibilitat i responsabilitat.

– Cultivar la recerca, l’adquisició de coneixements i l’aprenentatge competencial de manera que hi hagi una coherència entre allò que aprenem i les necessitats reals de la vida quotidiana, centrant la mirada en què l’alumnat tingui la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats que va adquirint d’una manera transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses.

– Foment de l’aprenentatge significatiu, cooperatiu i interdisciplinari que afavoreixi el desenvolupament d’habilitats de pensament.

Com a escola pública centrem el nostre acompanyament en la formació en el respecte als drets i a les llibertat, en l’exercici de la tolerància i la convivència, potenciant la participació de tota la comunitat educativa en la gestió del centre a partir d’eleccions democràtiques dels representants en els diferents òrgans de govern, de manera transparent.

Alguns aspectes més concrets que reforcen aquest tret d’identitat són:

–  Les relacions humanes dins d’un marc de comunitat i de cooperació.

–  L’escola participativa i comunitària.

–  La cura de totes les persones que formen la Comunitat Educativa.

–  L’escola com a organisme viu, com a espai de convivència i d’intercanvi relacional entre adults i infants; un entorn on es pensa, es discuteix i es treballa amb la voluntat de reconciliar allò que un sap amb allò que no sap. Un espai equilibrat entre la pedagogia de les emocions i dels aprenentatges.

L’escola sent que forma part del barri i del districte i vetlla per l’obertura a l’exterior i per la participació a aquelles iniciatives de barri i de districte de les quals podem formar part, col·laborant activament amb les diferents entitats i mantenint relacions coordinades i sistemàtiques.

Alguns aspectes més concrets que reforcen aquest tret d’identitat són:
– Escola arrelada a l’entorn que estableix i consolida vincles i relacions entre les persones que formen part d’entitats diverses.

– Escola que gaudeix de l’entorn més proper i de les possibilitats culturals que ens ofereix l’entorn: parcs, teatres, biblioteques, entitats…

– Escola que vetlla perquè l’alumnat, les famílies i l’equip sentin estima i respecte envers el barri i l’entorn més proper, i que fomenta la participació de les persones a les diverses activitats i actes que es realitzen al barri.

– Escola promotora de la cultura més propera, amb el català com a llengua vehicular, on la cultura més propera és el punt de partida pel desenvolupament i l’apropament a la cultura més universal.

– Escola que crea ponts de cooperació entre les diferents institucions organitzatives, socials i culturals situant la mirada en totes les potencialitats que ens poden oferir i que podem oferir.

  • La cura de totes les persones que formem la Comunitat Educativa.
  • L’escola com a territori d’infància, que parteix de la mirada de les nenes i dels nens, de les seves necessitats autèntiques i de la seva cultura.
  • L’escola com a entorn coherent amb els processos de vida dels infants.
  • L’escola com a espai d’equilibri entre la pedagogia de les emocions i la pedagogia dels aprenentatges i del coneixement.
  • El reconeixement dels infants com a ciutadans del present, amb unes necessitats d’infància.
  • L’acompanyament a l’aprenentatge des de la coherència amb la manera d’aprendre dels infants.
  • La pràctica de l’escolta i del diàleg respectuós.
  • La valoració i l’acceptació de la diversitat.
  • L’escola participativa i comunitària.
  • La formació de l’equip docent, viscuda com una responsabilitat personal i professional.
  • La qualitat, la funcionalitat i el sentit dels ambients, dels materials i de l’estètica.
  • L’escola com a organisme viu, com a espai de convivència i de relacions humanes. Un entorn on es pensa, es discuteix i es treballa amb la voluntat de reconciliar allò que un o una sap, amb el que no sap.
  • L’escola que obre la porta a la vida, que es relaciona amb l’entorn i que potencia les relacions entre el medi escolar i el social.
  • Un Projecte Educatiu de Centre democràtic, transparent i participatiu, compromès amb les persones, centrat en un bon clima i un alt nivell d’implicació, capaç de transformar els conflictes en oportunitats per a la reflexió, pel creixement i pel desenvolupament de les persones.