Ambients

Si l’ambient està ben preparat, les propostes són coherents amb els diversos ritmes i estils d’aprenentatge i els materials i els microtallers van evolucionant a mesura que els infants van necessitant nous reptes, el treball serà molt autònom en molts moments i, d’aquesta manera, s’afavorirà l’autonomia i l’autoaprenentatge, desplegant en tot moment competències d’aprendre a aprendre.

Els ambients de l’escola que dissenyem es van creant, modificant i adaptant en funció de la vida que els hi van donant els infants i a partir de les seves accions. Són espais amables, harmònics, estètics i funcionals, rics en diversitat de materials i propostes per afavorir el procés de creixement i d’aprenentatge de les nenes i dels nens, i les seves relacions.

En el disseny dels ambients tenim en compte on s’ubica cada espai, quines estratègies utilitzem per la seva ubicació, de quina manera està definit l’espai, com es delimita, quin estat d’ànim provoca cada microespai dins de l’ambient, quins materials necessiten els infants que l’habitaran, com disposem aquests materials… de manera que els nens i les nenes, dins d’aquests espais puguin, segons l’edat i l’etapa evolutiva, jugar a ser i a fer, construir i destruir, crear i expressar-se a través dels seus llenguatges, trobar moments de calma i de concentració, investigar i explorar, relacionar-se i trobar-se, compartir i cooperar, i un llarg etcètera.

Els ambients han de ser serens, amb colors suaus, harmònics i els entenem com llocs comunitaris i de socialització dotats d’uns materials concrets i d’una organització determinada. Els materials que trobem als ambients han de ser provocadors, font d’aprenentatge i de relació, afavoridors del desenvolupament del pensament autònom i lliure, i han de permetre a les nenes i als nens, construir un itinerari d’aprenentatge personal i social, amb l’objectiu d’afavorir el benestar i el creixement de tots els infants, en tots els sentits.

Per tant, entenem els ambients i els diversos espais de l’escola com llocs que ens aporten experiències multisensorials i, en el moment de dissenyar-los, sempre tenim en compte que respectin alguns principis com:

• Intimitat acústica: han de facilitar la concentració de manera que els nens i les nenes es puguin implicar en les diverses propostes i en els diàlegs que els connecten amb els altres infants, a través de compartir propostes i materials.
• Les olors… l’olor d’una escola, dels seus espais, dels ambients ens connecta amb l’emoció, la relació… és important que els diferents ambients i espais facin olors agradables i diferents, de manera que es pugui vincular una olor amb un espai o moment concret.
• La forma del tacte: hem d’apropar als infants allò que més sentit té per ells… l’aprendre fent, tocant, sentint, experimentant, manipulant; les nenes i els nens necessiten tenir vivències, aprenentatges i experiències amb els materials que els oferim perquè es generi aprenentatge.
• El gust per materials que poden ser més atípics, com materials naturals o materials estructurats fets amb materials naturals i de qualitat. Cal també un contacte quotidià, especialment amb els infants més petits, amb l’aigua, la sorra, els pals, les fulles, les petxines…
• El sentit de l’ombra per a poder anar més enllà del que es veu a simple vista, assolint aprenentatges significatius a través de la creativitat i la imaginació.
• La mirada… provocar mirades en els infants; mirades de satisfacció, mirades d’aprofundiment, mirades per assolir noves fites…
• La permeabilitat, la transparència, la transferència, la riquesa i la transformació.

Per tant, a l’hora de projectar aquests ambients, tindrem en compte molts aspectes com l’etapa evolutiva o el moment vital de la infància, els objectius i les finalitats de l’espai que estem construint, el context urbà de la nostra escola, el grup d’alumnes a qui acollirà l’ambient en relació a interessos generals i individuals, els microespais que necessitarem per a poder oferir propostes que enriqueixin el que els infants ens vagin fent arribar a través dels seus llenguatges, els diferents espais per atendre diferents moments i necessitats durant el dia (espais de descans, espais de concentració, espais de lectura, espais de recolliment, espais íntims per connectar amb un mateix o amb una mateixa, espais de desplegament…), la llum natural o a necessitat de punts de llum en alguns espais concrets de l’ambient, les olors, els colors, el so, els materials… i un llarg etcètera.

Els ambients de l’Escola Congrés-Indians estan projectats per complir el nostre compromís amb la infància i en el respecte profund pels seus moments vitals, tenint sempre presents les diverses maneres d’aprendre de la infància. Són ambients suaus, serens, lleugers, acollidors, amables… En el disseny i la construcció d’aquests ambients també tenim en compte que siguin espais que fomentin la relació, el diàleg, la cooperació; i quan parlem de relació ens referim al sentit més ampli de la paraula: amb un mateix o amb una mateixa, amb l’adult o l’adulta acompanyant, amb els aprenentatges, amb la natura, amb la cultura, amb la imaginació i la creativitat, amb l’emoció…en petit grup, en gran grup, de manera personal i íntima o en comunitat.

Aquests ambients també es caracteritzen per ser espais flexibles, on hi ha un constant diàleg a tres: infant-adult-espai; aquests diàlegs són els que ens permeten, als adults i a les adultes que acompanyem, anar transformant l’ambient de manera que sempre estigui en sintonia amb el que els infants ens van dient, i amb la cultura de la infància que anem observant. Per tant, són espais vius que permeten, a les nenes i als nens, anar construint el seu propi camí, sent elles i ells, els propis protagonistes de la seva vida i del seu procés de desenvolupament afectiu, emocional, cognitiu, motriu i relacional.

També cal tenir en compte que són espais que afavoreixen les relacions entre els infants així com l’intercanvi entre ells en formats diversos i que fa possible el viure en comunitat. En aquest sentit, hem de tenir en compte que les nenes i els nens necessiten la relació amb els seus iguals per créixer en tots els sentits i la nostra responsabilitat és que l’estructura de l’escola afavoreixi i permeti aquetes relacions que són tant naturals i espontànies en la infància. D’aquesta manera, anem teixint tot un seguit de relacions que afavoreix el benestar de l’infant vinculat al compromís envers l’altre o l’altra, i al reconeixement i acceptació progressives de les altres persones.

Els ambients afavoreixen aspectes com el respecte per la diversitat de processos i de ritmes d’aprenentatge; la curiositat natural dels infants; l’aprenentatge més que l’ensenyament ja que es parteix de la pedagogia de l’escolta, la disponibilitat del mestre o de la mestra, l’acceptació i el no judici; la sensació de llibertat, d’autonomia, de responsabilitat…; el desenvolupament cognitiu com a producte biològic i social que es centra en la vessant del paradigma socioconstructivista; l’autoaprenentatge a partir de la vivència, l’experimentació, el motor i el desig intern i la descoberta; el joc com a base pel plaer per aprendre i per descobrir; la flexibilitat del pensament; la recerca de significats a partir d’experiències significatives; el desenvolupament del pensament crític; la manipulació de materials afavoridora de la comprensió i l’adquisició de coneixement; la potenciació del pensament, la memòria i la consciència, alliberant-se de l’automatisme; la presa de decisions centrades en un pensament creatiu i amb una disposició per assumir riscos; el pensament creatiu per a generar i construir noves idees com a desig de canvi; etc.

Finalment volem destacar com aquests ambients afavoreixen l’autonomia, la creativitat i l’autoaprenentatge vinculats als desitjos interns de l’infant i a la possibilitat de l’acció com a eina per afavorir un aprenentatge natural i autèntic. És d’aquesta manera com cada nena i cada nen es podrà desenvolupar des de les seves competències tot desplegant el seu potencial de manera autònoma, amb l’acompanyament de la persona adulta.

I és a través d’aquests ambients que anem fent visible i narrant, a través de la documentació, tot allò que les nenes i els nens ens deixen veure, tot allò que mostren de manera transparent als ulls de l’adult o l’adulta, que a vegades ha d’interpretar processos sent sensible a la cultura de la infància que les nenes i els nens li van regalant cada dia.  Adults i adultes acompanyants que han de ser capaços i capaces de gestionar el ritme intern de l’ambient, el temps, l’espai (que han de cuidar estètica i funcionalment), que han de fer intervencions coherents, sense judicis, atenent a les necessitats individuals i col·lectives, fomentant l’autoaprenentatge i l’autoregulació i potenciant el desplegament de l’autonomia i iniciativa personals.