La mirada matemàtica

Partir dels conceptes matemàtics des de la manipulació i l’experimentació permet a l’infant interioritzar els conceptes i crear coneixements amb sentit i significat. Tot el que l’infant aprèn des de l’experiència corporal pot passar a un llenguatge abstracte de manera natural, sent el propi infant qui, moltes vegades, assoleix els conceptes relacionats amb la lògica matemàtica sense necessitat d’explicacions concretes per part de l’adult. Per tant, en aquest procés, l’acompanyament de l’adult es centrarà, principalment, en anar oferint a l’infant materials i propostes que li permetin anar recorrent el seu propi camí matemàtic i adquirint noves habilitats i nous coneixements.

Per tant, entenem que la matemàtica s’aprèn tocant i que és des d’aquesta manipulació des d’on el nen o la nena va passant a un nivell d’abstracció cada vegada més gran, passant per la representació. En aquest sentit, a l’escola complementem dos objectius en relació a l’àmbit matemàtic, que són complementaris entre ells.

Per un costat, les propostes d’adquisició d’habilitats que són aquelles propostes que, acompanyades de manipulació, demanen una pràctica i repetició d’algunes destreses per tal que puguin ser integrades pels infants, convertint-se en habilitats que els permetran resoldre situacions matemàtiques més globals. Aquestes propostes ofereixen estructura i seguretat als infants per, posteriorment, poder interactuar i codificar el món matemàtic en el llenguatge simbòlic corresponent. L’avaluació d’aquestes propostes serà important per a poder reconèixer el grau d’adquisició de la destresa.

D’altra banda, trobem un altre tipus de propostes que es centren en un context i que conviden als infants a endinsar-se en un món matemàtic a partir de la resolució d’enigmes o problemes plantejats. Aquestes propostes requereixen una comprensió dels contextos que es presenten i la identificació dels reptes a resoldre. Són propostes que treballen continguts matemàtics de blocs diferents dins d’un mateix context, oferint un món matemàtic proper i quotidià.

Des del nostre punt de vista, la manipulació i la interacció amb els materials estructurats i els no estructurats és coherent amb la manera d’aprendre dels infants ja que els permet desplegar coneixements centrats en realitats i experiències concretes sobre els continguts de manera que prenen un sentit en el seu món tangible. Aquestes vivències sensorials, considerades essencials, han de despertar la curiositat, el desig i la focalització dels infants envers els reptes que plantegen.

Dins d’aquest camí matemàtic, és importantíssim el pas a la representació, que és previ a l’abstracció; la representació de la vivència sensorial sobre el pla a través del llenguatge plàstic, escrit o matemàtic ajuda a l’infant a consolidar aquest salt cap a l’abstracció. Serà d’aquesta manera com l’infant podrà arribar a convertir allò que ha tocat i ha manipulat, en una imatge mental i una habilitat o destresa que ara ja li servirà per resoldre reptes o problemes sense necessitat de manipular allò concret i podrà, d’aquesta manera, entrar en una simbologia matemàtica.