La vessant artística

Qualsevol que hagi observat als infants durant espais de temps relativament llargs sap que els nens i les nenes tenen un moviment intern propi que els hi pertany i que resulta molt genuí; aquestes observacions també ens han permès veure que aquest moviment intern acostuma a entrar en diàleg amb l’entorn social, cultural i material i, davant d’aquesta evidència, els mestres i les mestres ens hem preguntat: “quin ha de ser el nostre paper i com hem d’acompanyar dins d’aquest diàleg?”.

És aquí on hem construït, vetllant per un profund respecte per la creativitat més autèntica de cada infant, per posar-nos a un lloc d’acompanyants que observem atentament allò que passa, sempre amb molta prudència, i estant al servei dels infants perquè ells puguin anar construint els seus propis processos creatius. Per tant, dins de l’explosió creativa, l’adult o adulta es transforma en un facilitador de la continuïtat de l’acció de l’infant que, de manera intuïtiva, va fent un passeig personal pels diferents llenguatges que posem a la seva disposició, posant en joc diverses de les seves intel·ligències genuïnes pròpies del seu caràcter o de la seva personalitat. Sense judicis, sense envair el seu silenci creatiu, les persones adultes de l’escola acollim l’energia dels infants tot preparant espais dignes que van donant resposta a les necessitats de les accions que van desplegant les nenes i els nens.

Des de l’escola fomentem una mirada envers la creativitat centrada en que l’infant pugui expressar allò que realment és o de la manera com es sent. Per tant, quan els infants creen és important no interferir i deixar-los que ho facin des d’ells mateixos, a partir del que realment son i des d’una profunda connexió autèntica amb el seu món interior ja que sentim que cada persona neix amb la capacitat de desplegar la pròpia creativitat.

Entenem que l’infant és creatiu per naturalesa, d’una manera innata, i que el fet de que mantingui aquesta creativitat parteix, precisament, del no fer per part de l’adult o adulta, del no guiar, no orientar, no interferir, no suggerir… senzillament, acompanyar. És així com aconseguirem que els infants no perdin aquesta connexió interna i que el seu procés creatiu es desplegui amb naturalitat i autenticitat, sense ensinistrament ni adoctrinament, de manera que puguin arribar al seu fons més profund i, des d’aquest lloc, deixar-se portar.

Per tant, l’entorn físic, social i cultural ha de preservat la creativitat de l’infant i no interferir-hi de manera condicionant per tal que aquest potencial creatiu es pugui desenvolupar lliure de models, d’interferències i de judicis imposats i es centri en la improvisació, la investigació i la creació de cada persona.

En el desenvolupament del procés creatiu, a l’escola vetllarem principalment pel desplegament de processos divergents de manera que les solucions puguin ser infinites; aquests processos portaran als infants a poder expressar, de manera infinita i sense cap judici per part dels adults ni de les adultes, les seves sensacions, emocions, sentiments… en relació a les tècniques vinculades a la creativitat, mai les iniciarem des de l’escola abans del 7 anys. Serà a partir dels 8 anys, i sempre que sigui el propi infant qui manifesti aquest desig (mai serà l’adult ni l’adulta per tal de no interferir en el procés creatiu de l’infant), que podrem apropar als infants tècniques o formes d’expressió que facilitin i sostinguin la seva expressió creativa en totes les seves vessants (musical, corporal, lingüística…) Abans dels 8 anys, la creació i l’expressió seran principalment experimentals i passaran per la gran diversitat de llenguatges que són propis de la infància ja que el procés creatiu implica transitar per diversitat de llenguatges i de formes d’expressió.

Per tant, des de la nostra mirada el procés creatiu es centra en el procés, i no en el resultat, no existeixen els termes “bé” ni “malament” i es potencia la improvisació, l’expressió, la comunicació amb un mateix o una mateixa i el joc, elaborant una conquesta personal i autònoma en una trobada amb les necessitats més profundes de cada infant.

I és així com, en la nostra quotidianitat, anem acompanyant el moviment i la creativitat de la infància mentre dialoguen amb el seu jo més intern, mentre comuniquen, mentre transiten per tot un seguit d’emocions i sentiments que expressen i canalitzen a través dels seus processos creatius de manera que cada nen i cada nena va estirant el fil de la seva creativitat. Així és com el diàleg va fluint cada dia als ambients de la nostra escola generant un fil orgànic i creatiu que té vida pròpia en l’interior de cada infant.