La psicomotricitat i el treball del cos

Tal i com hem compartit diverses vegades al llarg del present document, l’acompanyament motriu i del joc a l’escola és d’especial rellevància.
El joc i la motricitat són eines vitals per als infants, els alimenta i és en aquest moment on l’infant té “presència plena” (Charlotte Selver), on els infants estan totalment entregats, jugant lliurement i tot allò que passa els fa un massatge intern i els renova. Com deia Piaget, “els nens no juguen per aprendre, aprenen perquè juguen”.
Entenem el joc i el moviment com a font de plaer indispensable i com una necessitat vital ja que és una manera innata d’aprendre i de conèixer el món. Per tant, també és la base de l’aprenentatge, un mitjà d’expressió i de comunicació, i participa en tots els aspectes de creixement i desenvolupament: afectiu i emocional, moral, motriu, cognitiu, sexual i social.

A través del joc i del moviment, podem desenvolupar l’agressivitat dins d’uns límits cuidats i acompanyats; una agressivitat entesa com a pulsió de vida, com a energia constructiva i força que ens mou cap a l’acció per a cobrir les nostres necessitats vitals. Aquesta agressivitat és la que ens posa a prova amb un instint d’autosuperació, així com de conèixer els propis límits i capacitats. És la que ens fa actuar i ens permet, com a éssers socials que som, la comunicació amb l’altre o l’altra, i amb el món que ens envolta, afavorint el fet de poder gaudir d’una vida plena i feliç.

En aquest sentit, hem desplegat dues pràctiques diferenciades en quan a l’edat dels infants a qui van dirigides: de P3 a 1r de primària inclòs, acompanyem el treball corporal i motriu a través de la pràctica psicomotriu relacional Aucouturier, i a partir de 2n de primària i fins a 6è, aquest acompanyament es centra en el que nosaltres anomenem “Treball del cos”. Tot seguit passem a descriure aquestes dues pràctiques.

La psicomotricitat

Una de les pràctiques de gran importància dins del nostre Projecte Educatiu de Centre és la que es centra en el cos, fomentant la psicomotricitat des de P3 fins a 1r de primària, a través dels principis filosòfics, psicològics i pedagògics de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier entenent el cos com a unitat corporal i com a expressió de vida.

Per a nosaltres, la psicomotricitat és comunicació, una comunicació centrada en el plaer de comunicar com a necessitat vital que s’origina en la qualitat de les interaccions i en el plaer de les transformacions recíproques; és creació, el plaer de crear, una creació que es sosté a partir de la interacció amb el cos; i és l’acció de descentrar, el plaer de pensar, que neix d’un desig de representació de l’acció.

La psicomotricitat ens permet afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica, els processos d’assegurar davant les angoixes que poden sentir els infants i afavorir el procés de descentrar de manera que el nen o la nena pot traspassar l’etapa de l’egocentrisme, sortir d’un sistema de referències centrat en ell mateix o ella mateixa, per passar a diferenciar el que li és propi del que pertany al seu entorn.

Per tant, el nostre Projecte Educatiu contempla la psicomotricitat relacional des d’una perspectiva preventiva i educativa que ofereix a l’infant la possibilitat de tenir un espai i un temps per experimentar amb el seu propi cos i per connectar amb les seves emocions tot desplegant un joc no dirigit des de fora i no necessàriament reglat. En aquesta proposta educativa, tenim en compte el joc espontani i natural de l’infant com una eina per anar descobrint el propi cos, el món, per expressar les seves emocions i el seu sentir intern, les seves inquietuds… des del moviment, l’experimentació, el joc, la creativitat i la imaginació.

La pràctica psicomotriu la centrem en els següents principis: consigna/normes (temporals, de l’espai i dels materials), sistema d’actituds, sistema d’acció i unes funcions concretes de la persona adulta que acompanya les sessions. Dins del temps hi ha un ritual d’entrada, l’estona d’expressió motriu i un moment final de tancament centrat en la representació, per acabar amb el ritual de sortida. En relació a l’espai, tenim en compte les condicions físiques com la il·luminació, la ventilació, l’amplitud…, l’organització de l’espai en relació a materials i zones de jocs diferenciats, combinant materials durs i tous, fixes i mòbils, estables i modificables, grans i petits, figuratius i no figuratius… És amb tots aquests elements com la sala de psicomotricitat es converteix en un espai on les nenes i els nens poden saltar, caure, enfilar-se, fer equilibris, rodar, rebolcar-se, gronxar-se… i desplegar així un llenguatge simbòlic des del plaer del moviment.

A partir d’aquesta preparació es desenvolupen, al llarg de la sessió, diferents tipus de joc: joc sensoriomotor, joc pulsional i joc simbòlic. El joc sensoriomotor activa el sistema laberíntic i estimula, especialment, la musculatura de l’equilibri (el plaer del salt, de la caiguda, de córrer, de gronxar-se, de fer girs…). El joc pulsional aporta a l’infant la possibilitat de gaudir de la destrucció des d’un terreny simbòlic i canalitzar l’energia agressiva pròpia de l’ésser humà. El joc simbòlic aporta a l’infant un joc d’asseguració profunda o superficial, que funcionen com a escuts que protegeixen a l’infant dels conflictes menors i recents; són jocs d’identificació que permeten a l’infant jugar a “fer com si…” de manera que es poden expressar sense por a la censura i poden transformar la realitat des de la seva fantasia.

En tot aquest procés, la persona adulta que acompanya ha de mantenir una actitud d’escolta, de disponibilitat, ha d’estar present i el seu rol ha de ser asimètric amb una mirada perifèrica. Al mateix temps, ha de crear un ambient acollidor i segur, garantir l’harmonia de l’ambient del grup, garantir la seguretat física i emocional dels infants, garantir que es respecten les normes, reconèixer l’infant i afavorir la repetició i l’evolució del joc. Per tant, l’adult o l’adulta només intervindrà quan sorgeixin dificultats o conflictes i ho farà, preferiblement, des del cos, el to de veu i la mirada.

Per tant, la psicomotricitat ens aporta un joc que té un sentit psicològic molt profund per l’infant a l’etapa 3-6 i que permet que els infants puguin explorar el món des de la pròpia connexió amb el seu desig intern, desplegant la seva energia amb autenticitat. Al mateix temps, és un espai on també s’estableix una dialèctica d’estar en la mirada de l’altre o l’altra i on, a partir del seu cos i de l’expressió motriu, el nen o la nena es relaciona, es transforma i allibera el seu món interior més profund. Els jocs que es despleguen a la sala generen sorpreses, rialles i situacions que ens deixen meravellades i meravellats.

El treball del cos

La motricitat i el joc són la base de l’aprenentatge significatiu i vivencial. Aquest es troba present en el nostre dia a dia a l’escola en cadascun dels nostres ambients, a les estones de lliure circulació, a l’interior o l’exterior de l’escola, a les sortides i els banys de natura, a l’espai de migdia…

A partir de segon i fins a sisè de primària, els infants participen a les sessions de Treball del Cos, on van entrant progressivament a unes pràctiques més estructurades, on aniran avançant des d’un treball psicomotriu i un joc més lliure i espontani, cap a un joc més elaborat i reglat; tot això a través de l’experimentació, la descoberta i la resolució de situacions motrius cada cop més complexes, sempre amb una base lúdica i expressiva, evitant la directivitat però presentant propostes noves i enriquidores.