Tota acció educativa que es projecta dins de l’escola ha de tenir com a punt de partida la cultura de la infància, respectant el moment de l’infant segons la individualitat i segons l’etapa evolutiva, així com la mirada d’un infant com a ciutadà del present.
Hem d’escoltar aquesta cultura de la infància, endinsar-nos en el seu món, veure com l’infant construeix i desenvolupa processos i com va elaborant la seva pròpia cultura, i fer visible aquesta cultura per ser capaces i capaços d’observar als infants des del seu “ser” més autèntic. A partir d’aquesta observació profunda, sense judicis, és com podrem arribar a la màxima puresa de la infància i anar descobrint, com a adults i adultes, les capacitats autèntiques de la infància, els seus interessos, les coses que tenen sentit per ells i elles… i és així com podrem elaborar una nova imatge de la infància que, a poc a poc, ens vagi allunyant de prejudicis o connotacions del passat que ens han estat imposades.
Observar als infants, documentar, analitzar les documentacions, reflexionar… ens va endinsant en aquesta cultura de la infància que ha de ser el punt de partida de l’acció educativa. Només des de la manifestació més autèntica dels infants, en moments de llibertat d’elecció, autogestió de l’aprenentatge, autonomia, presa de decisions, expressió lliure… podrem conèixer l’autèntica cultura de la infància, sense interferències de les persones adultes que acompanyem… i és des d’aquest lloc des d’on podrem projectar l’acció educativa a través de propostes que enriqueixin i ampliïn les seves recerques, les seves experiències i els seus aprenentatges.
El benestar de la infància i el respecte pels seus processos individuals també seran un punt de partida necessari perquè l’aprenentatge es generi ja que els processos dels infants han de partir del seu benestar de manera que puguin vincular aquesta sensació interna per mantenir una alegria i motivació envers l’aprenentatge i el desig intern que afavoreixi un procés sense imposicions per part de la persona adulta que l’acompanya. Per tant, un creixement en tots els sentits centrat en l’harmonia interna dels infants només es podrà generar des d’una sensació interna de benestar que només serà possible si partim del respecte per cada infant, dels seus processos i ritmes interns, de les seves intel·ligències i estils d’aprenentatge i d’una projecció d’espais, temps i materials que respectin tots aquests aspectes.
És des d’aquest lloc des d’on podrem projectar processos d’aprenentatge que passaran, també, per un pensar i repensar els espais i els materials, així com els diferents moments del dia, per tal de ser coherents amb la nostra mirada envers la infància; també haurem de reflexionar sobre el nostre paper com a adults i adultes acompanyants per veure com endinsar-nos en processos d’aprenentatge, i no d’ensenyament. En aquest sentit, serà important la “presència”, entenent el moment d’acompanyament com un espai on l’adult o adulta adopta una actitud de connexió profunda, d’atenció i d’escolta, de manera que l’infant es sent escoltat i acompanyat. La persona adulta també haurà de ser capaç de deixar espai i temps als infants, sense envair el seu territori ni els seus processos, sense expectatives ni imposicions, sense voler avançar processos ni satisfer desitjos propis.
És important que l’adult o adulta entri en un sentir de confiança i respecte per les possibilitats de l’infant, en allò que escull i en allò en què vol aprofundir, aportant elements al seu procés d’aprenentatge, únic i genuí, que l’ajudin a enriquir i a aprofundir més en les seves descobertes. El motor intern de cada nen o de cada nena, serà el que facilitarà el procés d’aprenentatge, amb un acompanyament adult que orienti, guiï, acompanyi o seleccioni continguts per tal d’anar apropant aprenentatges diversos a les nenes i als nens; un adult o una adulta capaç de respectar camins, ritmes, estils d’aprenentatge, maneres de fer… i capaç de seleccionar materials, recursos i propostes que ofereixin l’obertura de noves experiències, i l’assoliment de nous aprenentatges.
Per tant, quan parlem d’aprenentatge, abastem la paraula en el seu sentit més ampli ja que sentim que l’aprenentatge és quelcom que forma part de la vida per la qual cosa és un procés vital, fet que implica que és un procés que només un mateix o una mateixa pot desenvolupar. Per tant, la pròpia iniciativa de la infància els porta, de manera espontània, a múltiples oportunitats per experimentar i aprendre. És aquí on partim de la confiança en les possibilitats i les capacitats de les nenes i dels nens, sempre des del respecte pels seus ritmes i les seves potencialitats. L’aprenentatge més profund i significatiu és aquell que sorgeix del propi descobriment; si ens centrem en el respecte per la curiositat de l’infant, no necessitarem motivar-lo per l’aprenentatge.
Dins d’aquest procés d’aprenentatge també cuidem i tenim molt en compte els diversos estils d’aprenentatge de les nenes i dels nens, entenent com a “estils d’aprenentatge” les diverses estratègies que adopta un individu davant d’una tasca o problema. Es considera que un individu pot adoptar diverses estratègies en funció del domini o àmbit que impliqui una tasca, però també s’observa que tot individu manifesta certes tendències o preferències en aquest sentit. A partir d’aquí, caldrà tenir en compte, a l’hora d’oferir propostes i activitats, la diversitat d’alumnat a qui acompanyem i la seva manera d’aprendre: visuals, auditius o cinestèsics; alumnat actiu o alumnat teòric; nenes i nens globals o analítics; alumnat que centra l’aprenentatge de manera social o individual; infants reflexius o infants pragmàtics; infants convergents, divergents, assimiladors o acomodadors.
Aquests paràmetres són més complicats d’observar en infants petits, tenint també en compte que són variables dinàmiques i que poden ser diferents en cada individu. Tenint en compte aquestes variables, a l’escola partim de dues grans preguntes: “quin és el canal perceptiu preferit de l’infant?” i “parteix d’una experiència concreta o d’una conceptualització abstracta?”
Per tant, en aquest sentit, i amb la voluntat de que l’alumnat estigui ben informat i tingui recursos, que assoleixi estratègies per assolir els objectius i que estigui motivat i amb iniciativa, centrem el procés d’aprenentatge amb les pautes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), tot proporcionant múltiples maneres de representació (oferint diverses opcions per a la percepció, diverses opcions de llenguatges i diverses opcions per a la comprensió), múltiples maneres per a l’acció i l’expressió (diverses opcions per a la interacció física, per a l’expressió i la comunicació i per a les funcions executives) i múltiples maneres de comprometre’s (proporcionant oportunitats per a generar interès, donant opcions per mantenir l’esforç i la persistència i donant opcions d’autoregulació).
Un altre aspecte d’essencial rellevància a l’hora de desplegar el nostre Projecte Educatiu de Centre és el fet de considerar i tenir en compte en tot moment els Set Principis de l’Aprenentatge, de manera que sempre que planifiquem, repensem, construïm i reelaborem, ens centrem en aquests principis: l’alumnat és el centre de l’aprenentatge, l’aprenentatge és de naturalesa social, les emocions són part integral de l’aprenentatge, l’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals, l’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge, l’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge i aprendre és construir connexions horitzontals.