La circulació lliure esdevé un entorn compartit on l’essència dels infants impregna l’espai
Sentim que és important que cada infant pugui entrar cada dia al seu ambient de manera relaxada, i ser rebut i acollit pel seu mestre o per la seva mestra d’una manera tendra, propera i individualitzada. Aquest primer contacte afavoreix la creació d’un ritme diari i d’una rutina que permet i que ajuda a consolidar el vincle amb la persona i amb l’ambient de referència, i l’infant pot sentir-se reconegut en presència. Aquesta entrada lenta, a poc a poc, sense presses i progressiva durant la franja d’entrada, en què no totes les nenes ni tots els nens arriben a la vegada, ens permet observar l’infant i veure com arribar a l’escola i poder acompanyar els comiats segons les necessitats de cada infant i de cada família; al mateix temps, la sortida relaxada també ens permet un tancament del dia lent, relaxat i cuidat.
L’assemblea és una pràctica quotidiana a l’escola. La seva estructura bàsica es simplifica a un moment de trobada que pot prendre diferents pautes segons la finalitat que es consideri.
Existeixen diverses definicions d’assemblea i diverses maneres de fer-la, depenent d’aquesta finalitat. Hi ha assemblees per explicar algun contingut nou, assemblees per començar alguna activitat, assemblees per explicar contes o cantar cançons… a la nostra escola, la paraula “assemblea” abasta aquesta gran diversitat d’opcions, i també pren un sentit o un altre segons l’edat dels infants que la duen a terme.
És, sens dubte, un espai de socialització i escolta, dos aspectes que van prenent més força i més sentit a mesura que les nenes i els nens es van fent grans i van sortint de l’egocentrisme propi de l’etapa 3-6, per passar a un moment evolutiu on la relació amb els seus iguals abasta una gran importància, a l’etapa 7-12.
Les assemblees són espais destinats a la trobada, la paraula, el diàleg i l’escolta, amb la finalitat de compartir aspectes de grup que ens impliquen a totes i a tots. Sentim que aquest espai quotidià enriqueix i afavoreix la vida del grup des d’un punt de vista social en relació a la comprensió del grup com un tot i, al mateix temps, com a reconeixement individual de cada infant. És així com posem la mirada en el treball amb els infants relacionat amb la participació en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i solidari; l’assemblea ens permet participar en la vida col·lectiva de manera respectuosa i pacífica, tenir una actitud positiva vers la prevenció i resolució de conflictes i exercitar satisfactòriament les responsabilitats que corresponen, així com participar en la vida col·lectiva col·laborant de manera positiva i activa en la prevenció i la resolució dels conflictes, exercir de manera diligent les responsabilitats i implicar-se en les activitats col·lectives i en els mecanismes de participació democràtica de l’escola.
Aquesta participació en la vida col·lectiva del grup i de l’escola permet coordinar-se i implicar-se en l’organització d’activitats de manera eficaç tenint una actitud proactiva cap a la prevenció i resolució de conflictes.
Finalment cal destacar que l’espai d’assemblea també està destinat a desplegar competències relacionades amb la dimensió interpersonal, com el fet de mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen, així com el fet d’aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre els companys i les companyes, i els adults i les adultes.
En relació a l’assemblea i a les finalitats que compartim en aquest apartat del nostre Projecte Educatiu, sempre haurem de tenir en compte l’edat dels infants, i l’etapa evolutiva, per tal de concretar en cada nivell o etapa quines d’aquestes actuacions aplicarem o quines no; també caldrà tenir en compte la maduresa general del grup a l’hora de planificar nous objectius o noves accions per l’assemblea de cada grup d’ambient en particular.
La circulació lliure esdevé un entorn compartit on l’essència dels infants impregna l’espai, s’alimenta, creix i s’uneix a quelcom que va més enllà d’elles mateixes i d’ells mateixos. És un moment de mirades que transformen el seu i el nostre interior on cada infant es lliura a l’experiència de viure i sentir tot un teixit de relacions i aprenentatges que es submergeix en un marc d’emocions i sentiments amb els què cadascú creix com a persona. És aquí on veiem amb més puresa com la força més potent per l’aprenentatge, pel desenvolupament i pel creixement està dins de cada infant; en aquest sentit, l’infant és realment un impuls dinàmic.
En aquesta franja observem com les mirades transformen les relacions i el fil que connecta als infants com a espècie, com a éssers socials amb unes capacitats internes infinites, úniques i pròpies. A través del contacte, de l’acció i de la conversa, es van fent seva aquesta xarxa social que es teixeix, dia a dia, amb cada experiència, amb cada moment i amb cada vivència, conformant un bagatge intern únic i propi de cada infant. Són moments on es desperten capacitats socials que s’aniran desenvolupant, afinant i perfilant a través de la interacció amb els seus iguals.
Sentim el ritme de la infància, que és el que marca el dia de l’escola, com un element fonamental per a l’aprenentatge, on s’han de contemplar estones i espais de recolliment, i estones i espais d’expansió, amb la finalitat de trobar un equilibri entre que els infants es puguin trobar amb ells mateixos, amb el món i amb els altres infants.
La circulació lliure permet respectar àmpliament els ritmes dels infants, les connexions amb els materials, aprofundir en processos d’experimentació i descoberta, manipular els materials amb rigor i precisió, connectar amb els seus desitjos i emocions… gaudint de temps suficient per aprofundir en els processos creatius que elaboren al llarg d’aquesta estona, ja sigui de manera individual o amb altres infants.
Sentim que aquesta necessitat és pròpia de l’etapa evolutiva que comprèn dels 3 als 6 anys. A mesura que les nenes i els nens van creixent, aquesta necessitat segueix sent bàsica però no amb tanta força, ja que el desplegament d’aspectes relacionals, cognitius i afectius amb els seus iguals ens porta a la necessitat de més estones de grup i de treball contextualitzat a través dels processos cooperatius i col·laboratius.
La circulació lliure permet una flexibilitat més respectuosa envers el joc lliure i espontani, afavorint un clima relaxat a partir del qual les nenes i els nens poden aprofundir en les seves passions i en les relacions amb els altres infants i amb les persones adultes amb qui conviuen a l’escola.
L’organització interna de l’escola implica que no sempre ni en tot moment, tots els ambients estan oberts durant la lliure circulació. Aquest fet comporta la necessitat d’anticipar, de manera que els nens i les nenes tinguin present quins ambients estan oberts cada dia en aquesta franja. Per tant, el mestre o la mestra ha de crear un moment breu i sintètic d’escolta per part dels infants en el qual ha d’explicitar de manera clara els ambients que estaran oberts i les propostes concretes i lliures que podran trobar en cada ambient aquell dia, a part dels elements que hi són presents quotidianament perquè formen part de l’espai. En aquest sentit també podem suggerir a algun infant o a alguns infants alguna idea de què poden fer durant la franja de circulació lliure, o on poden anar; sempre hem de tenir present que alguns infants necessiten un acompanyament més proper ja que la globalitat o la immensitat els pot generar una angoixa o un neguit intern o, fins i tot, una sensació d’inseguretat.
Durant la franja de circulació lliure també és important, a l’igual que a les altres franges, que l’ambient estigui ben preparat, que sigui acollidor i que les propostes que ofereix siguin clares i estiguin dins d’un ordre clar pels infants. En cas que hi hagi alguna proposta que necessiti presentació, la mestra o el mestre haurà d’estar disponible per a fer aquesta presentació i garantir, així, que hi hagi un ordre en la proposta i que es desenvolupi amb sentit.
També hem de recordar que la franja de circulació lliure implica una barreja d’edats, de manera que les propostes que oferim han d’estar pensades per les diferents edats i moments evolutius de les nenes i dels nens que les hauran de desplegar durant aquella franja. Altres consideracions que hem de tenir en compte perquè la circulació lliure sigui una franja amb sentit i relaxada són les següents: els espais de treball han de ser clars i han d’estar ben definits, els materials han de ser adequats per la franja d’edat dels infants i han d’estar a l’abast de les nenes i dels nens, hi ha d’haver diversitat de propostes que abastin el treball amb diferents llenguatges, hem de cuidar la il·luminació i el soroll de manera que l’ambient sigui confortable…
La presència de l’adult o de l’adulta durant aquesta franja és de vital importància. Durant la circulació lliure, el mestre o la mestra, tot i que no ha d’interferir en els desitjos i les necessitats dels infants, ha de ser-hi amb molta presència ja que és una estona que implica un aprenentatge en relació i en moviment, de manera que l’adulta o l’adult ha d’anar fent els acompanyaments necessaris i posant els límits pertinents per garantir que sigui un espai ric i font de plaer i satisfacció pels infants. Per tant, podem convidar-los a explorar els espais, les propostes, els materials i fer-los els suggeriments que considerem que poden enriquir els seus processos de descoberta i d’exploració.
Al llarg d’aquesta franja, que es caracteritza pel moviment i la circulació entre diferents ambients, és important que la persona adulta que acompanya cada ambient doni la benvinguda als infants que hi van entrant, els orienti amb les propostes si ho necessiten o els hi expliqui breument què poden trobar-hi aquell dia; també cal que el mestre o la mestra acomiadi als infants quan surtin de l’ambient per anar a un altre lloc, interessant-se per com ha estat la vivència en aquell espai durant aquella estona i pel que ara aniran a fer a un altre ambient. Per tant, és una franja on l’adult o l’adulta ha d’estar connectat o connectada, disponible i molt present; un adult o una adulta present durant aquesta franja pot percebre el més subtil de les vivències dels infants.
És important que quan es tanca la franja de circulació lliure i els infants tornen al seu ambient de referència, el mestre tutor o la mestra tutora faci un recolliment informal i senzill sobre com ha anat la lliure circulació.
Les franges de “procés” a l’escola són moments de grup destinats a un treball globalitzat i competencial. Els espais del dia destinats a treball del procés de grup, a l’igual que altres franges del dia, són moments que es caracteritzen per la mobilitat de l’alumnat, els agrupaments diversos, l’autonomia i l’autoregulació del propi procés d’aprenentatge, l’acompanyament individual o de petit grup per part de l’adult o l’adulta, l’accés a la informació en diverses modalitats, el desenvolupament de totes les capacitats i competències, l’acompanyament emocional entre iguals i de la persona adulta que acompanya, l’ús d’una àmplia diversitat de materials, el respecte pels diversos ritmes i estils d’aprenentatge, la cooperació i l’aprenentatge entre iguals i el desenvolupament de les capacitats individuals i grupals.
El treball competencial d’aquesta franja desplega la capacitat de l’alumnat per aprendre a aprendre i posar de manifest la utilitat dels aprenentatges. És un moment on la inclusió de coneixement, habilitats i actituds abasta un alt grau de complexitat i de teixit ja que aprendre de manera competencial implica raonar i un compromís alt per part de l’infant. Globalitzar els aprenentatges comporta que l’alumne o l’alumna s’esforci per integrar els aprenentatges de diferents àrees o de diferents àmbits de manera interdisciplinària, integrant nous coneixements i aprenentatges significatius i funcionals. És així com s’activa la transferència i l’infant pot resoldre situacions diverses vinculant l’escola amb la vida real, desenvolupant al màxim el seu potencial. En aquests processos, el seguiment i l’avaluació continuada de la mestra o del mestre és essencial ja que és aquest seguiment el que permet la reorientació o la guia en relació a l’acció educativa i un tractament més globalitzar dels continguts que s’han de contextualitzar, emprant diferents estratègies metodològiques que el mestre o la mestra pot anar proporcionant a l’alumnat.
En aquestes franges de procés, la documentació com a eina de reflexió de l’acció educativa pren una importància considerable ja que és el que permetrà la pràctica reflexiva per part de l’equip docent, contrastant la vivència a l’aula amb referents teòrics i metodològics validats, de manera que és així com podrà reformular i enriquir la seva intervenció i crear contextos d’aprenentatge significatiu i autèntic, entenent l’aprenentatge autèntic com aquell que permet als infants explorar, discutir i construir nous conceptes relacionant, de manera significativa, els seus coneixements previs.
Tot seguit veurem com totes aquestes oportunitats es van desplegant, a través dels processos, en major o menor intensitat, segons l’etapa evolutiva de l’infant.
Els processos a Educació Infantil
L’infant com a ésser curiós, actiu, que viu implicant tots els seus sentits per descobrir la realitat, a través de les seves exploracions autònomes, esdevé com un actiu descobridor i actiu constructor que aprèn dins de processos d’intercanvi social, des de la globalitat.
És des d’aquesta mirada d’infància des d’on es centra la nostra pràctica com a adults i adultes acompanyants de processos de vida i d’aprenentatge.
Així neix la idea dels processos a Educació Infantil, que després veurem com va evolucionant al llarg de l’Educació Primària; són, per tant, espais on un grup d’infants, acompanyats per una persona adulta de referència durant un període de temps concret, realitzen diferents propostes relacionades amb la diversitat de llenguatges amb la finalitat d’accedir al coneixement a partir de les diferents interpretacions i subjectivitats del grup, amb la flexibilitat de moure’s per diferents espais, dins i fora de l’escola, per aprofundir i desenvolupar el procés que s’estigui duent a terme, vinculat a uns coneixements concrets.
Des de la globalitat, donem cabuda a totes les intel·ligències i als diferents estils d’aprenentatge, apropant l’infant, amb delicades i cura, a totes les possibilitats que l’escola ofereix; des de la globalitat construïm el camí cap a la individualitat, partint de la base de que el grup construeix un pilar molt important en el dia a dia de les nenes i dels nens. Si percebem els processos com quelcom dinàmic podrem donar continuïtat i més força al que els infants viuen en el seu dia a dia.
El resultat de tot això és un procés ric que neix del diàleg entre l’infant, el material, l’espai i l’adult o adulta acompanyant del procés.
Els processos a Educació Primària
A la primària, el procés no és un tema, ni és un fil conductor. El procés és la pròpia vida del grup; i la vida, pel fet de ser vida, ja està vinculada a tot el que en el seu sí hi habita. El procés representa com, de manera orgànica, les individualitats es van teixint en el grup i com això esdevé també a la inversa; reflecteix com els afectes i les relacions construeixen coneixement i com el coneixement també construeix emocions i vincles afectius. És un viatge a la complexitat, a la construcció social del coneixement, a la interconnexió de conceptes i idees… i que tot això vagi aterrant a realitats concretes. Els processos no són, ni més ni menys, el reflex de que els grups són, en sí mateixos, unitats de vida.
El punt de partida dels processos que despleguem amb les nenes i els nens a educació primària són:
- Creació d’un context d’aprenentatge col·lectiu.
- Integració del treball analític a la globalitat.
- Construcció col·lectiva del coneixement.
- Aprofundiment en les competències d’aprendre a aprendre, i d’autonomia i iniciativa personal.
- Desplegament de projectes individuals o de petit grup, contextualitzats i en relació amb el procés del gran grup.
Els processos a educació primària han de permetre que els infants vagin construint el coneixement de manera individual i grupal, des de la cooperació i l’aprenentatge entre iguals. Aquests processos en aquesta etapa, que es caracteritza per un desenvolupament cognitiu important, entre d’altres aspectes, han de contemplar diferents moments per tal que les nenes i els nens, vagin desplegant les diferents competències:
- Temps per a l’elevació conceptual, aprofundiment i abstracció, amb la finalitat de poder relacionar conceptes, aprofundir en temes complexes i generar ancoratges conceptuals per les altres nenes i pels altres nens de l’ambient. El paper de l’adult o adulta en aquests moments es centra en aportar inputs, formular bones preguntes i ajudar a anar tancant el que es va treballant.
- Temps per a l’acció, per respondre a la necessitat de passar a les mans, desbloquejar emocions i relacions, ajudar a resoldre qüestions abstractes o conceptuals, facilitar l’aprofundiment sobre els temes que es van obrint, treballar de manera cooperativa i ajudar a controlar la pulsió agressiva reconduint l’agressivitat cap a la creativitat.
- Temps per a les sensacions corporals, la connexió amb un mateix o amb una mateixa i la introspecció. És un temps de relació amb sensacions suaus, estètiques i poètiques; un temps per passar del plaer individual al plaer col·lectiu a través de contes, narracions, llegendes, propostes relaxades, visionats, lectures grupals de llibres o històries, desplegament de llenguatges artístics; en aquest temps és quan es crea un clima màgic i relaxat que facilita que ressorgeixi la relació social que tant ens ajuda a tornar a passar a l’acció (temps per a l’acció) des d’una base més afectiva, amorosa i plaent.
- Temps per a la millora i la transformació, que és un temps que ens permet detectar coses a millorar més enllà del propi procés, com la disposició de l’ambient, la diversitat de propostes, la necessitat de nous materials, el grau d’autonomia de l’alumnat… En aquest temps s’obren nous camins que ens allunyen una mica del procés en sí i dels seus continguts, però sempre amb una coherència i una connexió bàsiques.
- Temps per a la reflexió, la memòria, la metacognició i el compartir. És un temps necessari quan s’ha avançat molt en el procés que permet compartir reflexions en gran grup sobre la feina feta per cada grup, facilita la introducció d’estratègies metacognitives, és una oportunitat per prendre consciència de l’aprenentatge, s’expliciten els continguts treballats, permet obrir nous horitzons deixant preguntes obertes i valorant com continuar, i és una gran oportunitat per compartir el procés amb nenes i nens d’altres ambients de l’escola. La participació activa de les nenes i dels nens i la reflexió dels seus propis processos d’aprenentatge ens aporten noves línies de treball.
Com ja hem anat comentat en diversos moments al llarg del present Projecte Educatiu, l’etapa de primària, que comporta una transició lenta i un gran impuls de vida, es caracteriza per voler pertànyer i voler aprendre, una voluntat que per primera vegada, si l’infant no ha rebut interferències per part de l’adult, manifestarà de manera explícita.
L’estona de grup és una franja del dia que està contemplada per un treball analític dels diferents àmbits i de les diferents àrees del currículum, que es fan arribar als infants de manera simultània de manera que els nens i les nenes van seguint el seu propi pla de treball individual. Els aprenentatges propis d’aquest espai, que responen a continguts més concrets del currículum, són aprenentatges importants per extrapolar a l’estona de procés, on el treball és global. Moltes vegades, hi ha aspectes o continguts que sorgeixen a l’estona de procés que impliquen la necessitat d’activar un treball concret o aprenentatges específics a l’estona de treball analític. En aquest sentit cal destacar que ambdues franges, la de procés i la de treball analític, es necessiten i es retroalimenten, ja que els continguts analítics són necessaris pel treball globalitzat i és un espai on prenen un gran sentit, ja que és on són aplicats de manera interdisciplinària.
Per tant, l’objectivitat dels continguts que es treballen a l’estona de grup, així com el fet que comporten aprenentatges molt explícits per part de les nenes i dels nens, permet que els infants puguin valorar de manera molt objectiva i explícita els seus aprenentatges, fet imprescindible, com hem dit anteriorment, perquè els infants es puguin sostenir emocionalment.
L’emoció és el motor de qualsevol aprenentatge i és el catalitzador de les relacions i dels vincles. A vegades, l’escola es queda petita i les seves parets ens marquen un límit massa estret per establir una relació autèntica amb el món. És per això que sovint obrim les portes de l’escola i sortim a l’exterior ja que això ens permet conèixer el que ens envolta amb un sentit i amb un significat profunds.
Aprendre de la natura ha de ser fruit d’una vivència, d’una experiència significativa on el cos i l’ànima es posen en contacte amb les plantes, amb els arbres, amb la terra, amb l’aigua, amb la llum, amb la foscor… Els elements naturals ajuden a crear una atmosfera càlida i relaxada; com més temps passen els infants envoltats d’elements naturals, més els valoren. Aquests elements els ajuden a activar els seus sentits, a estar en pau amb ells mateixos, a poder gaudir d’un temps lent i propi dels ritmes de la natura. Créixer en relació amb la natura aporta als infants adquirir més consciència d’ells mateixos i créixer en espais harmònics i relaxats.
És per aquest motiu que el nostre Projecte Educatiu de Centre aposta per accions educatives centrades en l’ambient exterior de l’escola i accions educatives que van més enllà de les parets de l’escola. En aquest apartat concretarem aquestes actuacions, el perquè les fem, com les fem…
L’ambient exterior de l’escola vol aportar al dia a dia dels infants un contacte diari amb la natura. Un petit oasis natural dins d’una gran ciutat. Un ambient amb plantes, arbres, sorra, pedres, aigua, hort, troncs, estructures naturals i elements que afavoreixen el joc universal i sense diferències de gènere. És una ambient molt cuidat on també podem trobar propostes de pintura, jocs de taula, fang, coneixement de la natura i processos naturals com el compostatge de les verdures i hortalisses de la cuina de l’escola.
És un ambient farcit d’històries d’infància i de tresors de relacions, d’exploració corporal i d’emoció. És un espai que ens ofereix infinites possibilitats, des de l’explosió corporal i emocional per exterioritzar el sentir intern, fins a espais i moments de relaxació i introspecció. En moments, veiem infants implicats totalment en l’acció i en l’expressió on l’emoció impregna tot el joc. Jocs plens de diàlegs, cooperació, esforç, autogestió… que amb la mateixa espontaneïtat amb la què s’han iniciat, es dissipen i s’evapor