La documentació

Els significats i valors que caracteritzen el nostre projecte d’escola es construeixen cada dia a través de l’entramat de relacions entre els i les protagonistes de l’experiència. L’escola ha de donar valor i espai als processos comunicatius ja que contribueixen al desenvolupament d’una actitud centrada en el diàleg i participativa que sosté la seva identitat ja que la comunicació ajuda a definir la qualitat de les relacions internes en el procés educatiu. És per aquest motiu que l’escola continuarà creixent en els processos de comunicació centrats en la documentació visual per tal de donar testimoni i significat a les experiències viscudes.

Entenem la documentació com una eina de reflexió i transformació de l’acció educativa. A través de la documentació podem dignificar la infància, i fer visible la seva cultura. La documentació també ens permet conèixer, aprofundir i analitzar els processos dels infants, tant en relació amb l’aprenentatge com amb el seu creixement emocional. És així com podem comunicar amb les famílies, amb l’exterior, entre nosaltres, amb els infants, amb els professionals externs… de manera que la documentació també esdevé una eina que afavoreix el diàleg entre les persones.

L’observació, la documentació i la comunicació a l’escola pretén donar sentit a allò que vivim, analitzar-ho i aprofitar-ho per a crear significats socials i culturals en relació a la infància, a la seva diversitat i a les seves particularitats. Es tracta, doncs, de donar veu als propis infants que, tot i que no dominen els codis comunicatius de les persones adultes, tenen una riquesa cultural i social que cal fer emergir per tal que la resta de la societat li retorni la seva dignitat. Per tant, no n’hi ha prou amb la creació d’uns ambients que serveixin com a interlocutors dels infants i de les seves famílies, sinó que cal observar i interpretar el que passa dins d’aquests espais i comunica-ho, fer-ho emergir i donar-li un cos per tal de poder compartir aquests significats amb la resta de professionals de l’escola, amb les famílies i amb els mateixos infants.

Les documentacions permeten establir relacions intel·ligents entre les persones adultes, entre adults i infants, entre els propis infants, amb les famílies, amb altres professionals de l’educació… perquè observar, plasmar moments a través de la càmera i, posteriorment, interpretar el que ha succeït deixant constància escrita dels processos dels infants, és un exercici de gran professionalitat que permet reflexionar sobre la pràctica docent, apuntar noves línies de treball amb els infants i compartir-les entre l’equip, i seguir creant des d’aquesta profunda reflexió, el Projecte Educatiu de la nostra escola.

Documentar implica ser subtil als detalls, recollir els comentaris que ens regalen els infants, fotografiar les seves cares que tant ens expressen, i la seva mirada, percebre les seves emocions… de manera que pugui entrar en relació el món dels infants amb el dels adults, deixant de costat els punts de vista poc rigorosos. Els infants s’apassionen, s’esforcen, lluiten per aconseguir fites… i nosaltres hem de donar a totes aquestes accions el gran valor que tenen, donant-los un lloc digne dins de la nostra pròpia cultura i societat per a fomentar un desenvolupament ric.

Dins d’aquest procés, l’adult o adulta ha de ser el màxim subjectiu possible i ha de limitar-se a interpretar i compartir aquestes interpretacions amb la resta de mestres. Com més observa el mestre o la mestra, més analitza i més documenta, es va transformant en una persona observadora i comunicadora més experta i allò que al principi li resultava una mica estrany, acaba formant part del seu dia a dia, de la vida de l’ambient i de la quotidianitat dels infants, de manera que es poden crear significats compartits donant una resposta més encertada a les necessitats autèntiques del grup i dels infants.

Des del nostre punt de vista, els processos d’observació, documentació i comunicació han de ser una exigència dins de la nostra professió i de la nostra escola ja que ens porta a una manera més humana de viure la nostra professió. No es tracta de donar descripcions, sinó de fer-nos conscients dels processos que els infants, i els adults i les adultes, posem en marxa quan establim un vincle dins d’un marc escolar amb tots els vincles afectius, emocionals i intel·lectuals que entren en acció.

L’observació, la documentació i la comunicació permeten que existeixi la confrontació d’interpretacions i de significats i, per tant, dona pas al diàleg que permet que es generin espais de confiança i de vincle professional i afectiu i, per descomptat, dels propis infants.