L’estètica

Si l’ambient està ben preparat, les propostes són coherents amb els diversos ritmes i estils d’aprenentatge i els materials i els microtallers van evolucionant a mesura que els infants van necessitant nous reptes, el treball serà molt autònom en molts moments i, d’aquesta manera, s’afavorirà l’autonomia i l’autoaprenentatge, desplegant en tot moment ¡competències d’aprendre a aprendre.

Per tant, cal un ordre dels materials i dels espais ja que l’ordre de l’espai genera l’ordre de la ment i la relaxació del pensament; els infants i els adults han de conèixer i saber on va cada material i han de tenir la tranquil·litat de saber què poden trobar en cada ambient i on; l’ordre també fa referència a l’estructura del mobiliari i a la distribució de l’espai; un ordre que acompanya a entrar i a sentir-se en equilibri i harmonia.

L’estètica també està relacionada amb la flexibilitat, entesa com la capacitat de generar moltes accions i de desplegar molts pensaments; la distribució del mobiliari i la presència de materials, genera un ambient flexible per a desenvolupar el pensament divergent i creatiu. Existeixen múltiples formes d’interactuar amb l’ambient.

Una bona estètica també afavorirà l’autonomia i la disposició de materials haurà d’afavorir aquesta estètica, evitant caure en la massificació i centrant-nos en materials que generin múltiples formes d’acció i de pensament.

Com hem comentat anteriorment, aquesta estètica també es tradueix en l’ús de color i de llum; en aquest sentit, l’absència de decoració pot afavorir que l’espai sigui bell i harmònic, podent gaudir, d’aquesta manera, d’ambients agradables que aportin serenitat.

L’entorn familiar hauria de contemplar, en la mesura de les possibilitats de cada família, espais d’adults i espais d’infants dins de la casa. En relació als espais d’infants, haurien de ser espais amb materials adequats per la descoberta, el joc, l’experimentació, la manipulació… També es recomana que siguin espais estètics, endreçats, amb uns límits clars i amb un ordre que faciliti a l’infant el mantenir el lloc estructurat.

A mesura que les nenes i els nens es van fent més grans, i especialment als cursos més alts de la primària, sovint sorgeix la necessitat de l’infant de voler continuar a casa processos d’aprenentatge que s’han iniciat a l’escola, de voler ampliar i aprofundir, o de sentir la necessitat d’acabar algunes coses o de compartir amb la família allò que fa a l’escola. És aquí on des de l’escola també hem de fer pedagogia, i acompanyar a les famílies en la importància de que els infants també tinguin un ambient estètic, adequat i ben preparat per poder desplegar aquest desig a l’entorn familiar.

Per tant, a casa també cal un ambient preparat per a l’aprenentatge, un espai d’estudi i de treball que sigui relaxat, que estigui endreçat i que permeti la concentració, on els nens i les nenes puguin desconnectar per connectar amb el seu aprenentatge, amb els seus dubtes, amb les seves fites assolides i amb els seus avenços. Ha de ser un espai silenciós, amb una bona il·luminació, i respectat per la resta de la família com a temps i espai d’estudi de la nena o del nen.

Des de l’escola acompanyem a les famílies i als infants en relació a com hauria de ser aquest espai, destacant aspectes com que ha de tenir una bona ventilació, ha de ser íntim i silenciós, disposar d’una bona il·luminació, amb una temperatura adequada, sense distraccions i amb un mobiliari confortable. Els hàbits ens marquen el ritme del dia a dia, i el ritme és el que ens ajuda a fer-nos més fàcil la vida i aprofitar de manera més òptima del temps. Alguns hàbits que poden ajudar a les nenes i als nens a tenir una base quotidiana per l’estudi i l’aprenentatge són la constància, la planificació horària, la combinació de diverses coses a casa, un bon descans i una vida saludable en tots els sentits, una bona comunicació, etc.