La idea d’infant conformada per l’equip al llarg d’aquests anys és la que ens ha permès construir el nostre Projecte Educatiu de Centre de manera coherent i profunda amb les necessitats autèntiques de la infància. És per aquest motiu que sempre hem volgut fugir de “modes” i hem reflexionat a fons sobre la coherència de les diferents estratègies metodològiques que hem anat aprenent i aplicant en el nostre projecte de centre. En aquest sentit, considerem que ha estat vital definir aquesta idea d’infant que és la que ens porta a anar construint i consolidant el nostre Projecte Educatiu de Centre.
També sentim imprescindible fer referència a diverses referències significatives, més antigues o més recents, que per a nosaltres han estat i segueixen sent importants per continuar reflexionant i aprenent.
L’any 1989, Nacions Unides va aprovar la “Convenció dels Drets dels Infants” i és en aquest document on es dóna un paper important a la infància, considerant als nens i a les nenes com a subjectes propis, com a ciutadans, destinataris de recursos, objectes de serveis i accions dirigides no només a l’àmbit educatiu, sinó també a l’àmbit social, sanitari, urbanístic i cultural.
Al mateix temps, en el recent document de la UNESCO “Repensar l’Educació”, es fa referència a diversos aspectes pedagògics i socials que donen força a aquesta motivació. Per un costat, la societat actual necessita una visió holística de l’educació i de l’aprenentatge que superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics, així com la necessitat de reafirmar una visió humanista, que suposi aprendre a viure junts i juntes més enllà de les dimensions socials i culturals de la interacció humana, per incloure una inquietud envers la relació de la societat amb l’entorn natural.
És per aquests motius que la nostra mirada sempre s’ha centrat en fugir de pedagogies rígides i estàtiques i hem apostat per una mirada oberta i flexible on es poden reinterpretar i protegir els quatre pilars de l’educació: aprendre a conèixer, de manera àmplia, per tal de poder treballar en profunditat sobre diferents camps del coneixement; aprendre a fer, adquirint competències per afrontar diverses situacions i per poder treballar en equip; aprendre a ser, desenvolupant la personalitat pròpia i ser capaç d’actuar cada dia amb més autonomia, més criteri i més responsabilitat personal; i aprendre a viure junts i juntes, desenvolupant una major comprensió envers els i les altres.
Per això sempre hem centrat el nostre acompanyament de manera que l’escola asseguri un adequat desenvolupament de les competències fonamentals, sobretot la d’aprendre a aprendre, entesa com la capacitat de fer servir el propi coneixement de manera estratègica i poder percebre allò que ens manca per poder solucionar qualsevol problema que se’ns presenti combinant la informació, la comprensió, les habilitats, els valors i les actituds de manera contextualitzada.