LA IMPORTÀNCIA DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA EN EL MÓN ACTUAL NO HA CANVIAT… EL QUE SI QUE HA CANVIAT (I POSSIBLEMENT ENCARA HA DE CANVIAR MÉS) ÉS LA MANERA D’ACOMPANYAR ALS INFANTS EN AQUEST PROCÉS DE DESCOBERTA I APRENENTATGE…

Possiblement, pocs professionals de l’educació estarien en desacord amb aquesta afirmació… És evident que els infants d’avui en dia són molt diferents dels de fa 20 anys, i encara més dels de fa 30 anys… i com més anys enrere ens remuntem, més diferències trobarem… Per tant, és evident que els mètodes que emprem en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura també han de donar resposta a les necessitats actuals…

És força comú sentir professionals de l’educació parlar de les greus dificultats de comprensió lectora que es troben amb els alumnes d’edats més avançades. Aquesta realitat ha fet repensar molt en referència a … “què s’ha fet de manera poc adequada perquè hi hagi tants joves que tenen serioses dificultats en comprendre el que llegeixen”…

Des de l’escola entenem el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura com un procés natural que s’ha d’acompanyar, tenint present en tot moment que cal afavorir entorns preparats que facin sorgir l’interès i la motivació de l’infant (tot i que aquest interès es veu reforçat per la quantitat d’estímuls que els mateixos infants reben indirectament del seu entorn quotidià). Quan aquest desig s’inicia (que acostuma a ser en edats primerenques a causa del món tant lletrat que ens envolta) l’adult ha d’aprofitar les oportunitats que sorgeixen per oferir estímuls i provocacions que li permetin a l’infant anar-se introduint en aquest aprenentatge d’una manera relaxada i alegre.

L’important és que els infants visquin aquesta descoberta i aquest procés com una manera més de jugar… en aquest cas, jugant amb les lletres, paraules, contes…

Aquí us presentem un exemple de com aquesta descoberta es pot convertir en un treball de grup (on el grup es forma de manera natural perquè els infants de l’ambient es van enganxant a una proposta concreta) i com poden aprendre els uns dels altres jugant conjuntament amb les lletres.

Fa uns dies, a la mediateca, vam oferir un joc de lletres com a provocació al mini taller, i alguns infants que anaven passant per allà, s’hi anaven afegint…

Passaven moltes coses a la vegada, i també hi havia interessos diferents.

Des de “i la L? Algú em pot ajudar a trobar-la?”, fins a… “Mireu! He escrit Blancaneu!”.

A mesura que els processos anaven agafant un caire més col·lectiu, els infants creaven paraules comunes, ajudant-se els uns als altres…

“I la E?”

“Jo la tinc!”

“Mireu! Ja he trobat la A!

“Sabeu quina és aquesta?” “La U!”

Algú, tot remenant lletres, es va trobar la O. En aquell moment no la necessitava, però conscient de que altres companyes buscaven altres lletres, abans de deixar-la va preguntar… “Algú necessita la O?”

“Algú m’ajuda a buscar la N?

En un altre espai de la mediateca, unes nenes van ser elles mateixes les que van agafar un altre material que hi ha a l’ambient i que també és de lletres.

Una nena deia… “Mireu, ja ha trobat la primera lletra del seu nom!”

“Escrivim el nostre nom en un paper?”

La interacció i les propostes que es van anar desenvolupant al llarg de l’estona van ser infinites, i aquest grup d’infants van passar una llarga estona experimentant amb les lletres, jugant i pensant profundament en processos de formació de mots. Totes se sentien alegres i apassionades amb les descobertes que anaven fent…

I jo, com a mestra, ho contemplava amb emoció i intensitat plenament conscient que els adults no ens podem sentir amb el dret de trencar aquesta manera tant màgica que els infants tenen d’aprendre i que les nostres pressions fàcilment poden trencar aquest desig tant natural d’aprendre.

Per reflexionar…

“Qui ha dit que si un nen als 3 anys gargoteja el seu nom i diu les lletres serà un bon lector i escriurà millor? Els estudis sobre l’evolutiva descriuen que, per a la majoria de la població infantil, fins als cinc o sis anys, no es completa el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, auditives, visuals, fonològiques… que són la base per aprendre a llegir i escriure de manera eficaç. Per què volem que n’aprenguin abans d’estar prou preparats?… Als 4 ó 5 anys, la majoria dels nens que arriben a llegir ho fan de manera mecànica, sense comprendre el que llegeixen i aplicant uns mecanismes no adequats… És trist que un nen de set anys no gaudeixi llegint i escrivint, sinó que faci el possible per escapolir-se’n. Però ja fa tres anys que força un aprenentatge per sobre de les seves possibilitats i amb sensació de no arribar a complir amb les expectatives.”

Mònica Ballester Torras. Terapeuta de la comunicació i el llenguatge.