La documentació que us presentem a continuació mostra les vivències del joc que es va donar al pati de l’escola un matí, ara fa un parell de setmanes. Feia uns quants dies que plovia i finalment aquell dia va sortir un sol radiant, semblava que l’escola sencera s’il·luminés d’una llum màgica carregada de vida i d’energia amb la qual, infants i adults van gaudir durant tot el matí.
Com cada dia, després de l’assemblea el pati es va obrir als infants, generalment el sorral és l’espai amb més protagonisme donat la gran varietat de possibilitats de jocs i experiències que ofereix, però aquell dia encara va ser més enriquidor. Uns bassals d’aigua ocupaven una part del sorral i el joc de manipulació i experimentació es va activar amb gran intensitat.
Amb concentració, coordinació i treball en equip alguns infants van estar durant una llarga estona gaudint del plaer que els oferia aquest tipus de joc.
De cop i volta unes rialles carregades d’emoció van envair per moments l’espai on es trobava un petit bassal al costat del sorral. Eren uns infants que estaven saltant i trepitjant l’aigua, un a un anaven provant envaïts per un únic i senzill desig: sentir i experimentar una sensació molt especial.
Les imatges d’aquest moment parlen per elles mateixes. No obstant, la curiositat i les ganes de compartir el que em va transmetre aquest moment, em va dur a mostrar la següent fotografia a la resta de l’equip de mestres, educadors i voluntaris que eren a l’escola aquell dia i recollir, d’aquesta manera, les impressions i emocions que s’anaven generant.
Aquestes són les seves reflexions, sobre el que els transmetia aquesta foto:
Alegria, Diversió, Experiència, Curiositat, Felicitat total, Alegria de viure, Alliberació, Emoció, Gaudir, Sensacions, Vitalitat, Creativitat, Cooperació, Tendresa, Enveja, Il·lusió, Passió, Autenticitat, Necessitat autèntica, Infància,Vida.
Finalment, ara, en el moment de realitzar aquesta narració i de tornar a reviure aquest màgic moment, el títol del llibre de l’escriptora Evânia Reichert, envaeix el meu pensament i dona títol a aquest article.
INFÀNCIA EDAT SAGRADA
I així es com va acabar tota aquesta experiència.
No recordo ara on vaig llegir que l’ AMOR es cola com l’ AIGUA deixant humitat per a sempre i quin encert tenen aquestes paraules quan, veient aquestes fotos que has penjat,, deixen entreveure aquesta afirmació.
AIGUA que forma tolls, que forma fang, que inunda tot.. AIGUA que és més que AIGUA perquê cobra VIDA quan els nens s’apropen i nosaltres, els grans, que no ens cansem de mirar-los i ens quedem bocabadats amb entusiasme i fascinació mentre ells, que no se n’adonen de la nostre observació, no paren de jugar amb ella : l’ agafen, l’aboquen, la barregen, l’agiten i s’esquitxen com l’objecte de desig més preciat alhora que riuen, criden, corren i salten… i aquesta ALEGRIA que només els nens saben contagiar. Grâcies Miren !!