No hi ha acte més sublim que posar-se un altre al davant. William Blacke

Un altre que ens fa visibles i que ens ajuda a construir-nos a través de la seva mirada.

julia

 Aquests dies, a la sala de psicomotricitat, s’ha establert una dialèctica d’estar en la mirada de l’altre, desaparèixer i tornar a trobar-se amb ella a partir d’amagatalls, túnels i coves laberíntiques. Espais i territoris que els han permès aparèixer i esvanir-se, amagar-se i ser descoberts, perseguir i ser perseguits. Jocs universals on l’infant a partir del seu cos i l’ expressivitat motriu es relaciona, es transforma, allibera el seu món més profund, etc. Jocs que estan carregats d’una gran emoció.

L’emoció de ser descobert, de l’espera

IMG_4511

  IMG_0337

IMG_3278

L’emoció de buscar i trobar

IMG_4525

IMG_3279

I d’aparèixer davant de l’altre

IMG_3851

IMG_5927

o de no voler aparèixer!

IMG_0723

La curiositat de saber que passa fora de l’amagatall, de buscar la mirada de l’altre

IMG_5937

IMG_4507
L’emoció de no saber que et trobaràs, entrar dins del túnel, desaparèixer i per fi… veure la llum de la sortida

IMG_4029

IMG_4026

IMG_4025

IMG_4524

Jocs que generen sorpreses, rialles i situacions que meravellen a qui juga i a qui des d’una mirada silenciosa els observa. Deixant palès un cop més que…   “El joc és d’un ordre superior a la serietat, és universal i anterior a la cultura, és d’una categoria vital irreductible”. Huizinga

A continuació, es mostra una narració visual en la que es mostra la profunditat d’aquest joc. Un joc impregnat d’una gran fantasia on els infants juguen a ser tigres, lleons i guepards que s’empaiten i es capturen.

IMG_3649

IMG_3651

IMG_3655

IMG_3660

IMG_3672

IMG_3668

Només cal que ens fixem en el seu llenguatge corporal i en la seva expressió per adonar-nos de la rellevància d’aquesta situació. Uns rostres i unes mirades que ens transmeten i ens fan viure la seva emoció .