La vida és la millor mestra. En ella trobem tot el que ens pot fer créixer i ser en plenitud. Una vida plena de camins que ens condueixen a ser qui som.

CAMINS SUBTERRANIS neix arrel de la notícia d’una sortida en metro per anar al “Meu primer Festival de Cine”. Una notícia que ha generat un seguit de preguntes en les quals els infants han mostrat la infinitat d’emocions, nervis i expectatives que els causava, sobretot, el fet d’anar en metro: a on anem? Amb què hi anirem? Quanta estona hi ha? Quantes parades?

Túnels emocionals que no només sentien els infants sinó també els adults que els acompanyem. Però que gràcies a la confiança en els processos de vida i en les capacitats dels infants es transformen en unes ganes enormes de compartir aquest esdeveniment.

Així doncs, davant d’aquesta expressió clara de la necessitat de conèixer l’ àmbit en el que ens hauríem de moure, hem iniciat un recorregut de camins que ens han conduit a les profunditats del terreny físic, emocional i social. Un recorregut que parteix d’aquesta confiança i s’emmarca en uns límits clars sense els quals no podem funcionar.

En general, els infants de 3-6 anys prefereixen la rutina confiable dels espais que coneixen, però els hi encanta fer sortides a l’entorn de tant en tant. En aquesta etapa,  la comprensió de l’espai es desenvolupa de forma paulatina i el primer mapa cognitiu de l’espai es produeix en el medi físic, és viscut. Així doncs, comencem un seguit de rutes que va de la més propera i coneguda a la més llunyana.

 

RUTA 1: Entorn conegut

El barri és l’entorn més immediat de l’infant. El treball d’aquest pot ser el primer pas per a què l’infant vagi més enllà en el coneixement global del món. En la primera fase els infants integren en aquests esquemes espacials objectes coneguts per ells i estableixen una relació directa entre aquests, són capaços de crear rutes i poc a poc van afegint-hi  més elements de l’espai. La nostra primera ruta té com a fita conèixer el trajecte per anar al metro de Congrés i allí  a comprar 3 targetes de metro per a què un altre grup d’infants pugui anar a Diagonal comprar targetes escolars per als 100 infants que van al cinema.

Iniciem el camí… El primer que fem és buscar a l’ordinador com arribar al metro. Però quan els infants han d’escriure la direcció de l’escola s’adonen que no la saben. On la podem trobar?

 Hem de sortir al carrer!

editada

Creuant el carrer, troben la placa amb el nom. preparacio4

Però un infant ens recorda que…

També hi ha d’haver un número que a casa meva hi és!

 I proposen buscar-lo a la porta de l’escola. Costa trobar-lo i quan gairebé estaven convençuts que no hi era… Un infant té una idea:

 Potser és a la bústia.

preparacio6

Ara ja saben on està ubicada l’escola i poden posar les direccions al buscador, imprimir els mapes i marcar la ruta a seguir.  preparació7

Abans de marxar revisem que ho tinguem tot: mapa, impermeables… Però s’adonen que ens deixem els diners per comprar les targetes. Busquem a l’ordinador quan val cada targeta i li demanen a l’Ester que ens doni la quantitat que necessitem. Ara estem preparats!edtiada3

Amb el mapa a la mà i amb les indicacions d’algun infant que coneixia una mica el camí arribem amb el metro. Pel camí ens hem anat trobant passos de peatons, semàfors, l’àvia d’algun infant de l’escola, cruïlles… Situacions que ens han permès orientar-nos, anar coneixent el terreny i desenvolupar comportaments socials i cívics.

En aquest punt el repte és treure les targetes. Anem seguint els passos a fer i a la màquina es produeixen converses sobre el tipus de bitllets que hi ha:

amb aquesta (50/30) pots fer tots els viatges en 30 dies

amb la de 10  pots agafar el metro 10 vegades

preparació9preparació10preparació11

Ja tenim les 3 targetes de metro. Però sorgeix un nou desig: els infants volen mapes del metro per portar als companys i companyes i marcar les parades fins a Verdaguer, on hi han els Cinemes Girona. Ens dirigim a la taquilla del responsable del metro, però la trobem tancada. La decepció és gran, però de sobte un infant expressa:

Aquí hi diu algo.

Ho llegeixen i decideixen fer el que allí ens proposen. preparació15

La senyora que contesta ens diu que el lloc més a prop on en trobarem serà a Diagonal. Fins ara hem tingut temps de gaudir del procés respectant el temps per fer, parlar  i viure l’experiència. Però ara és hora d’esmorzar i tenim gana, així que decidim tornar a l’escola.

preparació16

RUTA 2: Anem a Diagonal, entorn llunyà

Seguim amb la nostra expedició. En aquesta ocasió anem al Punt d’Informació de Diagonal a buscar mapes i targetes per tots els infants que faran la sortida. Una segona ruta caracteritzada per  l’orientació, l’exploració i la descoberta d’espais, persones i elements del metro. Quan arribem al metro de Congrés mirem cap a quina direcció hem d’anar, per això hem de buscar i trobar el nom de Diagonal escrit en el planell. targetes2

Baixem del metro després d’haver comptat 5 parades, pugem les escales mecàniques i anem seguim indicacions fins al Punt TMB. On aquesta vegada si trobem els mapes i demanem les targetes de metro escolars. targetes6targetes10

Comptem que n’hi hagi per tothom i fem paquets per cada grup. I amb la missió aconseguida tornem cap a l’escola. targetes7

Quan arribem, expliquen als companys i companyes les rutes que han fet i reparteixen els mapes i els bitllets a cada ambient. repartim2

I de seguida els infants comencen a buscar les dues parades de metro i a traçar el camí d’una a l’altra, comptant quantes parades hi ha. mapa2

RUTA ALTERNATIVA

En aquests recorreguts sempre es produeixen aquelles situacions que sorgeixen fruit de l’espontaneïtat dels infants i de les situacions imprevistes. I que en definitiva són les que donen particularitat i emocionalitat als trajectes. Poden ser situacions produïdes quan un infant diu

comptem quants passos hi ha des d’aquí fins a l’escola?

preparació17

Quan troben elements en l’entorn que els captiven i els generen preguntes preparació18

I estimulen la seva imaginació…

targetes5targetes12

Situacions de joc i complicitat

ens amaguem i li fem un susto?

targetes15

Idees:  podem pujar a la cinta mecànica?

O frases:  ara nosaltres estem sota terra i hi ha gent que camina sobre nostre!

Rutes alternatives que surten del pla establert i que aporten sensacions i records entranyables de moments compartits amb el grup. Camins paral·lels que donen màgia i creen complicitats, camins als que hem de donar temps i cabuda perquè justament d’ells neixen les grans idees, descobertes, inquietuds i un jo col·lectiu, un nosaltres.

LA RUTA DEFINITIVA: arribem al cinema!

El matí de la sortida es respirava nervis, alegria… I carregats d’aquestes emocions hem emprés la ruta definitiva, compartint una primera aventura col·lectiva, l’aventura dins de l’aventura. En aquesta ocasió tots junts -infants, mestres i famílies que ens acompanyen- agafem el metro i… estem a un pas dels Cinemes Girona.

cine5

Quan arribem ens rep el senyor Claqueta i ens acompanya fins a les butaques. Allí ens explica com funcionarà la sessió i que al final hauran de  votar els curts que han visionat.

cine6 cine8

Un dia especial en el que el camí per arribar-hi ha estat tan preciós com la vivència de la sortida. Un dia que quan tornem a l’escola, reviuen i comparteixen amb els companys parlant dels curts que recorden i que els van emocionar o no… post2

Camins i dreceres que ens han conduit a un desenvolupament personal i social, a aprofitar totes les ocasions que ens brinda la vida per desenvolupar l’autonomia, la responsabilitat, el respecte i la relació amb l’entorn.  En definitiva per fer i gaudir dels moments… Això és el que hem fet en aquesta ocasió. I el que genera noves aventures perquè ja se senten veus que demanen quan tornarem a fer una sortida! Nosaltres estem preparades!