Fa uns dies que al taller de ciències hem estat treballant les dissolucions.
Ha estat apassionant acompanyar els infants en aquest procés de descoberta i experimentació de com les diferents barreges poden produir uns fenòmens o altres, segons els líquids que barregem…
La primera sessió de dissolucions la vam deixar d’experimentació lliure, però vam comprovar que l’impuls dels infants els portava, més aviat, a fer barreges de molts líquids de manera força impulsiva, i aquest fet provocava que fos molt complicat poder observar fenòmens…
Com sempre fem a l’escola, l’experiència quotidiana amb els infants és la que va guiant i orientant la nostra pràctica i el nostre acompanyament.
Va ser a partir d’aquesta observació i d’una posterior reflexió de les mestres que ens n’encarreguem del taller, que vam decidir oferir una segona sessió més guiada per la mestra, de manera que, tot i que eren els infants qui anaven duent a terme les barreges de líquids i sòlids, les mestres fèiem les propostes dels líquids que barrejàvem en cada dissolució.
Va ser fantàstic perquè els infants van poder veure i comprovar les diferents coses que passaven segons el que barrejàvem.
BARREGEM AIGUA I OLI…
Vam poder recollir comentaris com… «sembla sucre groc!».. «si, a dalt de tot del got!»… «semblen bombolles»… «i si afegim més aigua, queda igual! L’aigua se’n va cap a baix!»
BARREGEM AIGUA I VINAGRE…
«Sembla coca-cola! I si hi poséssim sal faríem espuma!»
«Jo ho veig rosa!»… «Jo negre!»
«Queda marró si ho barregem».
BARREGEM AIGUA I SAL…
«És com un medicament», «No es veu la sal… només es veu blanc!»
«Què ha passat? Al cap d’una estona ha quedat tot aigua, ja no hi ha la sal!»
«La sal queda a sota, i l’aigua queda igual».
«Queden bombolles i es veuen piquets de sal».
BARREGEM AIGUA I SORRA…
«És tot terra».
«Sembla te… perquè hi ha unes coses a l’aigua»
«És marró, la sorra sempre s’enfonsa i es queda al final».
BARREGEM AIGUA I PASTA…
«Alguns floten i alguns cauen…»
«Quan es barreja cau, perquè barreja molt i la pasta cau i es posa groc».
BARREGEM OLI I VINAGRE…
«És marró si ho barregem!»
«Quan barregem no es veu l’oli i si no, veiem groc i negre: l’oli i el vinagre…»
Ha estat un procés impressionant, on hem pogut acompanyar els infants de manera que el seu impuls inicial ha anat prenent un sentit i s’ha anat transformant en espais de reflexió i descoberta…
A través de processos experimentals s’han anat generant grans i importants marcs d’aprenentatge a través dels quals els infants han pogut extreure conclusions molt relacionades amb la ciència!
Una proposta fonamentada en uns dels principis fonamentals de l’escola: LA IMPORTÀNCIA DE MANTENIR EN ELS INFANTS EL DESIG D’APRENDRE, tot oferint-los un accés al coneixement sense imposició.
Cal mantenir la creativitat de l’infant i aprofitar totes les oportunitats que sorgeixen a l’ambient per compartir el coneixement…
ELS INFANTS SÓN UNS GRANS GENERADORS DE CULTURA I CONEIXEMENT!
És al·lucinant com amb una activitat que s’ha fet des de sempre a les escoles que no tenen el nom de «viva i activa», sinó que s’anomenen «ordinàries», sou capaces de dotar-les d’unes paraules que fa que semblin màgiques i que sigueu els únics que treballeu així…
Ja cansa una mica, tot plegat…
Benvolgut o benvolguda «Lila»,
Tens tota la taó amb el que aportes a la primera part del teu comentari: experiències com aquesta s’han fet des de sempre a moltes escoles i, de fet, com sempre hem concretat, nosaltres no ens hem inventat res, encara, i tot el que duem a terme a l’escola ho hem après d’altres experiències amb més trajectòria i recorregut que la nostra.
Quan he llegit el teu comentari, i com a responsable d’haver escrit aquest article, he sentit la necessitat de rellegir-lo per veure en quina part de l’escrit es podria interpretar que estic dient que som, com tu dius, «els únics que treballeu així». I la veritat és que no aconsegueixo llegir on es pot interpretar d’aquesta manera.
Les nostres experiències, com t’he dit, es nodreixen d’altres experiències i és molta la informació i les idees que extraiem de webs i blocs d’altres escoles, ja que són moltes les coses que es fan a molts centres i que són increïblement interessants per nosaltres. I de fet, aquest és el compromís que nosaltres també sentim: com a centre píblic creiem que és la nostra responsabilitat compartir amb les altres escoles les nostres experiències, i creiem que la web i el bloc són grans eines d’intercanvi i de comunicació cap a l’exterior.
També crec que és important concretar que no són les nostres paraules les que fan «màgiques» aquestes actuacions, sinó que és la resposta que observem, dia a dia amb els infants, les que fan que sentim el nostre dia a dia com a màgic; com totes les escoles, que segur que senten que el que hi passa, que quan els infants s’apassionen amb els que els proposem… és màgic!
En quan a la darrera frase del tenu comentari («Ja cansa una mica, tot plegat…) he pensat que la podia incloure a la publicació de l’article perquè, des de la meva mirada, no hi sento un to despectiu (en cap cas publiquem comentaris despectius… en aquesta casos convidem a la persona a fer el mateix comentari amb unes paraules respectuoses, tot i que contràries a la nostra mirada); però em costa donar-te resposta (tot i que procurem donar resposta a totes les aportacions que rebem al bloc) ja que es tracta d’un sentiment interior teu. En aquest cas penso que, davant d’aquesta sensació de cansament de tot plegat que sents, la resposta més coherent seria deixar de serguir el bloc i la web, ja que són opcions personals per aquelles persones que sentin que els aporta quelcom positiu i que els fa sentir bé… Per la nostra part, continuarem amb aquesta responsabilitat que sentim de documentar i compartir el nostre dia a dia amb les resta de companys i companyes mestres…
Gràcies pel teu comentari,
ASTRID
Jo visc com a mare molts moments i tallers dins de l’escola i no es nomès el que es fa ( que són coses cuotidianes que els adults ja coneixem) si no com es fan aquestes coses, com se’ls deixa experimentar, compartir, gaudir…..de tots els seus descobriments i aprenentatges. Tinc una fila gran que ha tingut la seva vida escolar en una Escola » ordinaria» , i sabia l’efecte de la barreja de l’oli i l’aigua (no a p3 ni a p4) i no perque ho hagues experimentat, si no perque ho habia apres del llibres de ciencies sense una gran emoció per la descoberta. No es el contingut, són les formes.