Mirar ve del llatí mirari, que alhora prové d’una arrel antiga indoeuropea que vol dir una barreja de riure i sorprendre’s.
Als ambients de P3 compartits amb les famílies veiem que les converses de les mirades tenen un lloc important. És una extensió del contacte físic amb la mare, la seva mirada acarona i acompanya.
Aquest ball de mirades de les famílies a l’ infant i de l ‘infant a les famílies, els permet tenir un espai de creixement segur.
L’ull atent de la mare i el pare construeix
Complicitat, les mirades que parlen
Tocar, mirar, acompanyar …
Una mirada tranquil.la acompanya
Creuament de mirades sobre el que s’està fent
Mirada que dona seguretat i permet créixer
MIRADES









Preciosas imágenes y palabras sobre esta experiencia de ser acompañado !!!
Preciós Paula!!! Una mirada de reconeixement a les mirades paternes i maternes que, plenes de subtileses, omplen els espais i els ambients. Els inicis de P3 són un joc de mirades còmplices que s’estan coneixent…
Moltes gràcies per expressar amb tanta senzillesa una qüestió tan important i profunda!!!
A mi sempre m’ha agradat la similitud que tenen en anglès les paraules mirar look (lok) i sort luck (luk)… I crec que es una sort per aquests infants tenir una mirada com aquesta damunt (o més aviat, al costat) seu…
Gràcies Paula!!!! és una sort tenir tan a prop una mirada com la teva!!!
Gràcies a la vida per tenir-vos a prop! Per que sense el vostre acompanyament, no seria el mateix per mí.
unes fotos molt boniques
M’agrada!