Un gra de sorra és la mínima i, alhora, la més gran expressió de la terra on trepitgem. Una partícula minúscula capaç d’evocar una mar de sensacions.

Quan t’apropes al sorral de l’escola i atures la mirada, s’obre un món ple d’exploració, simbolisme i sensacions. Un món caracteritzat per la concentració i la delicadesa amb la que els infants duen a terme les seves accions. Com si d’un material preciós es tractés, manipulen la sorra amb tanta cura que reflecteix la qualitat de sensacions que els hi aporta.

En tots aquests jocs amb la sorra hi ha un retrobament amb el terra, amb els orígens, on els infants s’hi asseuen, s’hi estiren, es posen a la gatzoneta, s’hi enfonsen i, en certa manera, s’hi fusionen.  El sorral esdevé, doncs, un espai de descoberta de sensacions i de seguretat emocional, a partir d’establir un vincle de plaer i, en algunes ocasions, desplaer amb la sorra.

Una mar de sensacions…

El plaer d’omplir les galledes amb la sorra, pressionar-la i traspassar-la.

 

El plaer de col·lar la sorra, fer-la més fina, allisar-la.

 

Sentir la sorra humida, enfonsar-hi les mans.

 

El plaer de deixar empremtes.

 

El plaer d’enfonsar-se dins d’un clot, de sentir el pes de la sorra sobre el cos, de sentir com va caient gra a gra….

 

Retrobant-nos amb connexions que ens transporten a les arrels de la cultura: desgranant,  preparant àpats, conversant mentre cuinen…

 Aturant la mirada en el sorral es perceben mil i una sensacions i emocions.

Si per un instant recordem la nostra petita o gran connexió amb la sorra, entendrem el que els hi aporta als infants. De ben segur que el contacte amb la sorra ens continua provocant grans experiències sensoriomotrius.