Aquesta setmana el taller de ciències s’ha vist immers en un univers diferent al que estem acostumats i aconstumades. Petits electrodomèstics, antigues cintes de vídeo VHS, cargols, rosques, tornavisos… ens han permès descobrir el món intern dels petits aparells que ens envolten en el nostre dia a dia.

Amb l’ajuda del Manel, el pare de la Laia Bayo, hem pogut observar i fer hipòtesis de com són aquests petits aparells per dins.

A poc a poc, i a mida que els infants anaven traient cargols, l’emoció anava incrementant.

…ja ens acostem a poder veure què hi ha al seu interior; l’últim cargol ja és fora… això ens permet treure la carcassa i apa!! Les artèries de la tecnologia.

El motor d’aquesta batedora encara funciona. El Manel l’endolla a la corrent i …….. surten espurnes!!!!

L’esperit científic que tots portem dins, les ganes de saber com funciona el món i les coses que ens envolten, ens permet enfrontar-nos a aquets grans reptes com són desmuntar un assecador. El plaer d’aquesta conquesta és el que ens impulsa a repetir, un cop i un altre, aquesta acció.

Aquesta pel·lícula era molt llarga!!!

El misteri de la descoberta, del detall de les coses petites, de l’ànima del que ens envolta,…..

El plaer del joc simbòlic. Imitar les accions de l’adult.

“El meu pare en té molts com aquests!!!”

El plaer de compartir…

I finalment, perquè no, un taller que crea tendència!

Com pot ser que un element mecànic utilitzat per fer una unió desmuntable de peces diferents, el CARGOL, ens acosti tant a la pròpia naturalesa de la vida.

Igual es perquè nosaltres no deixem de ser també la unió desmuntable de diferents peces. O almenys no hauríem de deixar d’estar disposats a desmuntar-nos per tornar a muntar-nos.