L’ambient de pati ens ofereix l’oportunitat d’observar jocs que són universals, que formen part de la nostra naturalesa i que són en definitiva una tendència humana. Aquest és el primer capítol d’una d’aquestes històries d’infància, la història viscuda en un balancí que alberga en la seva forma i en la seva essència un tresor de relacions, d’exploració corporal i d’emoció.
Puja i baixa, baixa i puja. Puja i sent l’elevació, els peus que ja no toquen el terra. Baixa i sent l’emoció de la caiguda. Balancí que quan em desequilibres em fas esclafir a riure, balancí que jugues amb mi.
Com qualsevol altre dijous, travesso la porta del jardinet, baixo per les escales de pedra en direcció al mòdul de serveis, però no hi arribo… Un bullici de rialles combinades amb crits i indicacions em captiven i m’absorbeixen i, quedo atrapada per una situació que està esdevenint al bell mig del pati.
En l’estructura del balancí està succeint un joc d’una gran intensitat: dos grups d’infants es gestionen, busquen solucions, compten, mesuren i uneixen forces per aixecar els de l’altre costat, per aconseguir que el balancí pugi i baixi segons l’interès de cadascun.
El joc s’inicia amb equilibri d’infants d’un grup i de l’altre. Els dos s’esforcen per tocar el terra i elevar els companys i companyes del costat oposat. Es miren i es repten.
I mentre es produeix aquesta lluita de forces, apareixen nous jugadors que es posen a disposició d’un grup i d’una fita comuna i aconsegueixen baixar el balancí al seu favor després d’haver provat diferents estratègies: un s’asseu i els altres fan força contra el terra, es posen tots a sobre…
L’altre equip s’adona que està en desavantatge i necessita reforços. Així que sense perdre temps comencen a buscar companys que vulguin unir-se a la seva causa. I no es fan esperar gaire.
El grup de l’extrem oposat en veure la quantitat de braços, músculs, PESOS que l’altre equip ha adquirit se’ls miren amb cara de circumstància.
Però gestionen la situació a partir del diàleg i aconsegueixen que hi hagi una cessió al grup que està en inferioritat d’infants.
I DE NOU COMENÇA EL JOC DE FORCES!
Els COSSOS dels infants estan TOTALMENT IMPLICATS EN L’ACCIÓ. Una implicació que es reflexa en la seva EXPRESSIÓ.
En la seva POSTURA CORPORAL i en el seu TO MUSCULAR.
I on l’EMOCIÓ de caure, de buscar l’equilibri, de vèncer, de sentir la força de cadascú i la força de l’equip i de sentir la unitat del grup impregna tot el joc.
I, com a qualsevol bona història, hi ha aquells qui observen, comenten i aporten idees.
Un joc de forces ple de diàleg, cooperació, esforç, autogestió… Que amb la mateixa espontaneïtat amb la que s’ha iniciat, ara es dissipa i s’evapora lentament deixant el balancí lliure de qualsevol pes i moviment. Encara que no per massa temps…
Perquè un dijous com qualsevol altre… 
Què esperàveu? Ja hem dit que són jocs universals i com a tals es repeteixen en el temps i en els diferents territoris del món perquè sens dubte són intrínsecs a la natura humana. Tot i que l’argument, els personatges i el desenllaç poden variar, mostrant-nos la riquesa de cada grup humà i sorprenent-nos amb les estratègies i les solucions que mostren davant de cada repte.
En el balancí s’ha viscut una connexió, una energia compartida i alliberada. Hi ha hagut una descàrrega pulsional i emocional. En el balancí s’hi han vist Mil presències convertides en un sol cos implicat totalment en un joc de forces.
Gràcies Gemma . Jo també m’he quedat atrapada… amb els teus comentaris, Ni se us acodeixi treure aquest balancí !!
Visca el balancí i la mare que el va parir!! (o sigui, la comunitat educativa)
Visca!!!
Visca el balancí i la Gemma, per la seva observació i saber estar atent, pacient i respectuós. Vull una mestra com ella pels meus fills, Oriol i Guerau. M’ha agradat molt aquesta petita i gran història!!