El dimarts passat vam celebrar amb els infants el dia internacional de les muntanyes. Molts vam deduir que el tió, que estava trigant tant a arribar a l’escola, vindria després de celebrar aquest dia tan especial.

I així va ser; el tió estava impacient esperant que els infants el trobessin  i el cuidessin.

Després de l’assemblea, els més peques i els més grans de l’escola van començar la recerca plegats.

Uns quants infants van començar a trobar troncs que podrien ser el tió…..

De sobte,  uns infants van veure el tió fora de l’escola. El tió s’haurà perdut? Amb els mòduls nous no ha reconegut l’escola?

La Isabel surt per recollir-lo i portar-lo al jardinet.

Però quina sorpresa…. hem confós el tió amb un peluix trencat.

Continuem la recerca. Mirem i busquem per tot arreu.  Uns infants troben unes  petjades sospitoses…. Siiii segur que són del tió. Ens ho està posant difícil!

Decidim cridar-lo per a veure si ens fa alguna senyal  o surt del seu amagatall. Estem nerviosos i nervioses. On estarà?

I de sobte, l’hem trobat…per fi!

Allà a dalt de l’arbre, ho ha observat tot amb tranquil·litat. Segur que s’ho ha passat genial.

Uns infants el baixen de l’arbre i el passegen per tots els ambients. Li canten cançons, el tapen, el cuiden… És fantàstic!

Després de fer la volta per tota l’escola el tornem a portar al jardinet.

Uns infants decideixen operar-lo per posar-li unes potes i que pugui caminar pel jardinet i gaudir de la nostra escola.

Vam pensar que necessitaria una casa per viure-hi. I amb l’ajuda de tots i totes li van construir una casa ben confortable i còmoda.

Tió benvingut a la nostra escola… esperarem amb il·lusió que arribi divendres per fer-te cagar!